JCO (Juan Carlos Ortega): Oriol, com va canviar la teva vida el Premi FPdGi?

Oriol Mitjà: Abans del premi, vaig fer dues reflexions: 1) existeixen pobres al món, i 2) hi ha prou recursos al món per poder evitar-ho. Cal donar accés a tothom als serveis bàsics. Vaig anar a Papua Nova Guinea per treballar en la curació de les úlceres a la pell, que tenien molts nens per falta de mesures higièniques. Vaig trobar una pastilla que podia curar aquestes úlceres tropicals. Amb el descobriment i el premi sota el braç vaig anar a Ginebra i l’OMS em va donar tot el seu suport, i va confiar en mi per eradicar la malaltia d’una província de Papua; dos anys després, ho hem aconseguit.

JCO: En Javier Agüera va començar a fer negocis als 8 anys. El primer IVA que va haver de pagar va ser als 13 anys. Es va disfressar de personal de la neteja per entrar al congrés mundial de mòbils.

Javier Agüera: No es tracta que un matí t’aixequis i muntis una empresa, sinó que tens una inquietud, que va creixent, i de forma natural veus que necessites més gent i més recursos per desenvolupar-la. Al 2012 l’empresa tenia 15 empleats i avui en té 150. Estem treballant perquè els telèfons mòbils tinguin més seguretat. Després de ser dos anys a San Francisco, ara torno per portar el negoci des de Madrid, perquè tots els contactes, de R+D, de desenvolupament, etc. són aquí.

JCO: La Leticia té una sensibilitat fora del normal. El seu projecte actual és aprofitar l’emoció que es genera quan un grup de gent sent quelcom celestial per ajudar en problemes terrenals.

Leticia Moreno: En els últims concerts a Madrid, va sortir l’oportunitat de col·laborar amb Unicef. Entre les peces que tocàvem, vaig parlar dels nens víctimes del terratrèmol del Nepal. Aquest llenguatge tan poderós que és la música pot trencar barreres, i fer que la gent es motivi, s’emocioni, per treballar per un món millor. En el moment del concert, en un món tan accelerat, tan estressant, els assistents retornen als seus somnis, als seus desitjos, i poden sentir-se inspirats per poder col·laborar amb causes com les d’Unicef.

En llocs com aquest auditori, es concentra molta energia. En rebre el premi mires enrere i t’adones que la feina, que el recorregut vital té sentit. La música clàssica és quelcom on t’abstreus i sembla que no vegis res més enllà. Fins llavors havia participat en projectes d’altres persones. El Premi FPdGi va ser un moment d’inflexió, i vaig iniciar un primer projecte propi: rescatar part del nostre patrimoni cultural. El repertori per violí espanyol és molt desconegut, fins i tot a Espanya. I em vaig adonar que hi havia unes joies meravelloses per mostrar a tot el món. Vaig contactar amb Deustche Gramophone, vaig parlar amb la Fundació BBVA, i el disc va sortir al mercat: ha tingut molt d’èxit i he fet una gira.

JCO: Felipe, explica’ns què fa Itaca.

Felipe Campos: Itaca és l’illa dels somnis. El premi va ubicar en el mapa la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. Hi ha moltes organitzacions que, des de l’anonimat, lluitem per a la garantia de drets i la generació d’oportunitats, per a nens, joves i famílies. Solucionar la pobresa infantil és responsabilitat de tots. La infància cada vegada és més curta; a causa de la crisi els nens han de madurar abans. Cal anar a l’arrel del problema: la conciliació laboral i familiar, perquè els nens no estiguin sols. Som afortunats perquè tenim la confiança de molts adults que ens demanen tenir cura dels seus fils. Junts volem canviar el món.