Ara fa un any, la Reina i jo repreníem la nostra cita anual amb els joves a Girona en un moment assenyalat per a nosaltres, per a la vida institucional i per a la nostra història recent: pocs dies abans havíem viscut, amb emoció i responsabilitat, la cerimònia de la meva proclamació com a Rei davant les Corts Generals. A partir d’aquell moment, amb tota lògica, la Fundació va posar en marxa el canvi de nom per adaptar-se i portar el títol de la nostra filla, la Princesa de Girona, però el compromís, la identificació i l’afecte que la Reina i jo sentim per Girona i les seves comarques no han canviat gens. Ens resultarà senzill transmetre tots aquests sentiments a la Princesa Leonor.

 En cada nova edició del Fòrum i dels Premis, que ens porten a Girona, comprovem que la Fundació avança amb pas ferm:

 Amb els Premis, evidentment, reconeixem els mèrits que els nostres jurats han identificat, analitzat i valorat en els cinc premiats; i, alhora, els convertim en un altaveu, en un referent, en un exemple per demostrar a molts altres joves que els seus somnis sempre són possibles.

 Però a banda dels Premis, la Fundació emprèn també altres projectes el propòsit dels quals és abraçar i encoratjar les vostres aspiracions. Apadrinant el talent vol contribuir als esforços que s’estan fent des de la societat a favor de l’ocupació. Molts dels joves que gaudiu de l’apadrinament de directius i professionals d’empreses de tot Espanya us trobeu avui aquí. Permeteu-me, doncs, que us animi a no deixar de buscar —com bé heu fet participant en aquest programa— totes les eines que tingueu a l’abast per millorar la vostra ocupabilitat i les vostres expectatives de futur, personals i professionals.

 Alhora, i conscients de la importància de l’educació, amb el projecte Educar el talent emprenedor volem acompanyar i ajudar —ja ho estem fent— els protagonistes del canvi educatiu: els docents. L’àmplia participació d’agents educatius que tindrem avui aquí i demà al Fòrum IMPULSA és absolutament crucial.

 Volem donar-vos suport en la tasca d’ajudar els nostres nens i nenes a ser més autònoms; capaços de treballar en equips plurals i interdisciplinaris; disposats a assumir riscs, a liderar i a aportar solucions i propostes de valor singulars i diferenciades. Com més puguin ajudar-los els seus mestres a afrontar tots aquests reptes, més grans seran també les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat de treball i de contribuir a l’economia productiva del futur —que, per definició, serà d’una gran especialització i d’alt valor afegit.

 Finalment, i en aquest context, el Fòrum, que és una de les senyes d’identitat de la Fundació —i que al llarg d’aquests darrers anys ha estat un gran èxit, amb més de 7.000 participants—, no pot deixar d’actualitzar-se, de renovar-se, per continuar complint la seva missió amb eficàcia. Hem volgut —col·laborant i dialogant amb els joves i amb els nostres premiats— reformular el Fòrum IMPULSA com el «Fòrum de les teves oportunitats»: busquem així una accessibilitat millorada, una interacció més gran i una connexió més profunda entre ponents, experts i joves, creant l’entorn idoni perquè germinin oportunitats d’inspiració.

 Aquesta tarda hem tingut l’oportunitat d’escoltar una dona excepcional. Creieu-me si us dic que en el futur recordareu les paraules que ens ha regalat Graça Machel. Gràcies, de tot cor, per haver vingut de tan lluny fins a la ciutat de Girona, que té l’honor d’acollir-la.

També hem pogut conèixer de prop un projecte d’abast mundial en l’àmbit de l’emprenedoria. Gràcies, Mr. Devenport, per fer-ho possible, i felicitats pel gran ressò de Youth Business International. Però també vull agrair als quatre premiats, moderats amb tanta alegria per Juan Carlos Ortega, que ens hagin contagiat la seva il·lusió, la mateixa que irradiaven les mans de Marc Heredia al piano.

 I no vull —abans de passar a referir-me als nostres premiats— deixar de donar les gràcies a tot l’equip de la Fundació pel seu excel·lent treball i, especialment, a en Toni Esteve, el nostre president, que en el decurs dels propers dies cedirà el testimoni a (Paco) Belil.

Toni, t’estem molt agraïts, sincerament, per la teva tasca. Una tasca excel·lent que no necessita més adjectius. La teva il·lusió i empenta, la teva energia i la teva convicció han permès crear i impulsar un projecte que no només és una referència per al nostre jovent, sinó també un exemple d’entesa, col·laboració i participació. Un exemple de la millor convivència per a Catalunya i per a tot Espanya. Jo us demanaria ara un aplaudiment d’afecte i reconeixement per a qui ha estat el nostre primer president.

Senyores i senyors,

 Fa molts anys que els joves que són damunt d’aquest escenari es formulen —o us formuleu— preguntes des d’àmbits molt diferents. En Bernat, l’Héctor, l’Olga i en Samuel han treballat dur per trobar respostes, per buscar solucions. La FPdGi ha volgut premiar els èxits i les fites que han assolit, però també reconèixer el seu coratge davant de la dificultat i la tenacitat amb què han tornat a començar quan algun dels projectes que han engegat no ha arribat a bon port. Perquè és molt important recordar que avancem i millorem no només quan aconseguim assolir les metes que ens hem marcat, sinó també quan no sempre les podem atènyer tot i haver-ho intentat.

 Olga Felip Ordis va néixer aquí, en aquesta mateixa ciutat on ara recollirà el Premi Fundació Princesa de Girona 2015 en la categoria d’Arts i Lletres. El seu interès per l’arquitectura, que la va dur a formar-se en aquest art, va començar a Girona, però la curiositat i la passió per l’ofici de projectar i construir l’han dut a llocs com ara Londres, París, Venècia, Barcelona o Edimburg. Allà hi va consolidar uns coneixements teòrics i pràctics dels quals ara podem gaudir en espais com la plaça de l’Absis o el Centre Cívic Mercat de Ferreries, a Tortosa, o al Museu de l’Energia d’Ascó.

 El jurat d’aquesta categoria ha volgut destacar la seva trajectòria arquitectònica «per haver sabut combinar la creació de noves formes amb el respecte a l’entorn, així com pel seu treball sobri, elegant, càlid i lluminós, que aconsegueix un efecte harmònic en l’usuari, l’espectador i el paisatge».

Héctor Colunga Cabaleiro, Premi FPdGi en la categoria Social, ha estat sempre vinculat a les iniciatives comunitàries dels barris en què ha residit, i en tots els quals ha impulsat projectes de vocació social amb un rerefons solidari i transformador. Sigui al barri de La Calzada de Gijón o al de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, l’Héctor ha desenvolupat uns projectes comunitaris per lluitar contra les desigualtats i la pobresa que en molt pocs anys han tingut un impacte positiu en milers de joves que s’han acollit a les seves iniciatives d’oci alternatiu juvenil o de promoció de l’emprenedoria social.

 El jurat ha decidit atorgar-li el guardó per «la trajectòria continuada, coherent i compromesa d’aquest jove emprenedor social, impulsor de projectes que contribueixen a la creació de capital social i que renoven les formes de participació, aportant proximitat, transparència i implicació de la ciutadania».

 Samuel Sánchez Ordóñez, Premi FPdGi 2015 en la categoria de Recerca Científica, sap molt bé que l’excel·lència no coneix fronteres. Després de doctorar-se en Química a Barcelona va fer estades de recerca en països com ara Holanda, Japó o Alemanya. Justament a Alemanya, en Samuel va treballar com a investigador del prestigiós Institut Max Planck de Sistemes d’Intel·ligència, on es va centrar en el disseny de nanorobots autopropulsats que naveguin dins el cos humà per fer diferents tasques mèdiques, com ara la dosificació precisa de fàrmacs.

 Des del mes de gener, en Samuel ha tornat a casa nostra per incorporar-se a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), on exerceix les seves funcions com a investigador ICREA i lidera un grup de recerca propi anomenat «Smart nano-bio-devices».

 D’en Samuel, el jurat n’ha valorat «una trajectòria científica i molt internacional que reflecteix el seu lideratge en el camp de la nanotecnologia».

 Bernat Ollé Pocurull, Premi Fundació Princesa de Girona en la categoria d’Empresa, va decidir saltar del Camp de Tarragona a la ciutat de Boston, als Estats Units, per incorporar-se al Massachusetts Institute of Technology (MIT), on es va començar a interessar pel desenvolupament i la comercialització d’innovacions en l’àmbit de les ciències de la salut. En Bernat ha estat capaç de posar en marxa quatre companyies emergents de biotecnologia que a hores d’ara ja han creat quaranta llocs de treball i des de les quals s’han desenvolupat projectes que van des d’una nova classe de fàrmacs per a malalties autoimmunitàries fins a avenços científics per al tractament de la calvície.

 El jurat diu que en Bernat té una «trajectòria d’excel·lència acadèmica i empresarial internacional que s’ha materialitzat en quatre iniciatives empresarials diferents», i que «els seus projectes han despertat l’interès de la indústria farmacèutica en el seu desenvolupament i aplicacions en l’àmbit de les ciències de la salut».

 Olga, Héctor, Samuel, Bernat: moltes gràcies per compartir el vostre talent amb tota la societat, per no tenir por de les dificultats, per representar tan destacadament el jovent espanyol fora de les nostres fronteres i per tornar a portar a casa nostra tot allò que heu après i que us ha fet millors.

 La Fundació Princesa de Girona treballa dia rere dia perquè altres joves puguin desenvolupar el mateix talent que avui us ha dut aquí. Tots som molt conscients que hi ha nois i noies que han tingut menys oportunitats a l’abast, joves que necessiten l’ajuda de tots per completar el seu cicle d’educació, assolir l’èxit escolar i inserir-se laboralment. També hi pensem, en ells. Justament per això, la FPdGi reconeix cada any la tasca d’una entitat que treballa en aquesta direcció.

 Enguany, el jurat del Premi FPdGi de la categoria Entitat ha volgut distingir la tasca que la Fundación Secretariado Gitano du a terme des dels anys seixanta a favor de la integració social, el suport econòmic, educatiu i formatiu, la inserció laboral i la igualtat d’oportunitats de la comunitat gitana a Espanya.

 La Fundación Secretariado Gitano ha contribuït a fer realitat la ciutadania plena de les persones gitanes, a millorar les seves condicions de vida, a promoure la igualtat de tracte i a evitar qualsevol forma de discriminació cap a la importantíssima comunitat gitana del nostre país.

 És un honor que en aquesta cerimònia i en el Fòrum IMPULSA ens acompanyin alguns dels joves que participen en els seus projectes. Tant de bo que puguem afegir un granet de sorra a l’èxit en les seves vides; uns èxits que d’ara endavant, i amb el seu permís, també seran els èxits de la Fundació.

 Senyores i senyors,

 Començava aquestes paraules recordant la nostra visita a Girona pocs dies després de l’acte de la meva proclamació com a Rei, ara fa un any. En aquella cerimònia davant les Corts Generals vaig demanar a tots els espanyols que miréssim junts cap al futur. Aquí a Girona vaig posar en relleu les qualitats d’aquesta terra, per les quals s’aprecia i s’admira la seva gent.

 Em referia a l’amor a la llengua i a la cultura que us caracteritza, al sentit emprenedor, la capacitat d’iniciativa, l’esperit reflexiu i crític i la vostra capacitat de mirar i projectar-vos a l’exterior. I posava de manifest que, amb aquestes qualitats, els catalans han basat el seu progrés i han contribuït al comú de tot Espanya.

 Anys abans, amb motiu de la presentació de la Fundació en aquest mateix Auditori, vaig afirmar que començava a caminar un projecte que desitjava ser el millor reflex de tot això.

 Un projecte integrador i sense exclusions que assumia l’esperança d’una Espanya que, fa molts anys, va decidir mirar cap al futur i no cap al passat; que va decidir sumar i no restar; que va decidir unir i no dividir; que va decidir desterrar els enfrontaments per sempre; i que havia escollit el camí irrenunciable d’una convivència democràtica en la diversitat basada en la llibertat, el civisme i el respecte.

 Des d’aleshores, la Fundació Princesa de Girona ha aspirat a ser l’exemple d’un savi esperit de recerca compartida del progrés. Igual com el vam viure ahir quan celebràvem els trenta anys d’aquest gran èxit col·lectiu que va ser la nostra incorporació al que avui és la Unió Europea. Un gran èxit de tots, basat en la unitat i en l’objectiu comú de ciutadans de Catalunya i de tot Espanya de construir una societat millor per a cadascun dels homes i les dones del nostre país.

 I per aquest camí hem de continuar avançant, malgrat les dificultats, amb serenitat i amb determinació. Convençuts que és la via apropiada. Segurs que és el rumb correcte.

 I, no en dubteu, aquest és el meu sentiment i també és el meu deure recordar-ho sempre. I avui, aquí a Girona i a Catalunya, és, a més, una ocasió excel·lent per fer-ho davant dels nombrosos joves que sou aquí amb nosaltres, plens d’idees, d’empenta, d’esperança i d’il·lusió.

 Olga, Héctor, Samuel, Bernat, Sole, esteu contribuint a renovar Espanya; amb inquietuds i valentia, amb imaginació i emprenedoria, assumint riscs i innovant, amb solidaritat i entrega als altres. D’aquestes actituds, que ens inspiren a tots, en neix el progrés. Amb aquestes actituds esteu construint el vostre futur i el del nostre país. És la vostra hora i també la vostra responsabilitat. I la nostra és entendre-us, impulsar-vos i donar-vos suport en aquest afany.

 Gràcies en nom de la Reina, en el meu i en el de tots els qui fan possible la tasca de la Fundació Princesa de Girona.

 Sigueu tots benvinguts a Girona i al Fòrum IMPULSA.

 Moltes gràcies.