El Fòrum IMPULSA va ser un esdeveniment organitzat per la FPdGi que es va celebrar anualment a l'Auditori de Girona els anys 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015. L'objectiu era oferir un espai d’oportunitats per a què els joves perdessin la por a emprendre i a compartir les seves idees. Més de 5.000 joves van poder compartir en les diferents edicions del Fòrum les seves idees i projectes, adquirir experiència, parlar amb professionals i emprenedors consolidats, explorar les seves habilitats personals i professionals i desenvolupar les capacitats emprenedores.

×

Paraules d'Olga Felip, en nom dels premiats FPdGi 2015

Creiem que tot és possible, entenem que la convivència entre pobles i cultures ens enriqueix i que la història és el bagatge que ens permet avançar fermament cap al futur.

Majestats, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, autoritats, membres de la Fundació Princesa de Girona, jurats, senyors i senyores:

 En nom de tots els premiats: Moltes gràcies!

 Aquests dies, pensant en aquest moment, he anat rescatant un munt de records i paraules... Moltes persones, moltes situacions, algunes coincidències i potser un o altre accident feliç han fet que avui nosaltres cinc siguem damunt de l’escenari. En aquest precís moment, tan fugaç com màgic, sentim una gran alegria i, sobretot, estem molt agraïts.

 Aquesta imatge és un fotograma de la pel·lícula Match point, de Woody Allen; en concret, del moment en què una veu en off diu: «En un partit hi ha moments en què la pilota frega la xarxa i durant una fracció de segon pot seguir endavant o caure enrere. Amb una mica de sort, segueix endavant i guanyes, o no ho fa i perds».

 Aquests segons es fan eterns... Són petits instants emocionants i intensos que succeeixen després de llargs recorreguts de molt d’esforç i perseverança. I quan això passa, quan tens el cop de sort i guanyes el punt, has de saber veure l’oportunitat i aprofitar l’impuls. Això vol dir saber afrontar una primera vegada.

 Tots hem tingut una primera vegada... De fet, aquesta podria ser una definició del terme jove: la ingenuïtat del tot és possible, la il·lusió d’aconseguir un somni, la incertesa d’estar prenent la decisió correcta, la lleugeresa de tenir més a guanyar que a perdre. En resum: la llibertat del «tot està per fer», sense prejudicis ni càrregues, amb prudència però sense por. Som joves i ara és el nostre torn.

 Avui, nosaltres ja hem fet un pas endavant. Nosaltres, que no vam haver de passar una guerra com els nostres avis ni lluitar per la llibertat d’expressió com els nostres pares, que hem estat formats i molt ben preparats per a una realitat i un món que s’han esvaït i que avui ja no existeixen.

 Professionalment hem nascut en temps de crisi, i la incertesa i el canvi són el nostre hàbitat natural. Però aquesta condició no ens fa por, sinó que ens fa forts, resilients i lliures. Si ens observeu, si us hi fixeu, us adonareu que ja hem passat de llarg... No hem vingut per ser impulsats; som aquí per impulsar.

 Tenim moltes ganes d’ajudar, de construir el món i les ciutats que imaginem, d’establir lligams entre cultures pròximes o llunyanes. Per a nosaltres, la ciència, l’acció social, l’arquitectura, l’emprenedoria... són una forma de coneixement i una forma de vida.

 I, tal com diu l’Héctor, és important que afrontem aquests reptes d’una manera col·lectiva. Perquè només si construïm des de la suma i enfoquem les desigualtats podrem fer aquells petits retocs que ens permeten somiar una societat més justa i digna per a tothom.

 I és amb aquesta mateixa visió queSecretariado Gitano treballa des de fa més de trenta anys per canviar la mirada social sobre les gitanes i els gitanos. Necessitem que les noves generacions tinguin una mirada mútua que desmunti prejudicis i que reconegui la diversitat com una riquesa.

 En Bernat reclama eliminar la tensió que encara trobem en el món universitari entre la missió de fer recerca i la comercialització dels nous descobriments, convençut que l’emprenedoria és un vehicle indispensable perquè la inversió en universitats es tradueixi en innovacions que arribin a la societat.

 Des de la seva posició de jove científic, en Samuel recorda la importància de la confiança envers la ciència i els científics que busquen, tant en la ciència bàsica com en l’aplicada, nous descobriments que permetin millorar la nostra qualitat de vida. Els joves científics d’avui seran la clau per a un futur sostenible per a tothom.

 Nosaltres cinc no somiem grans aventures ni tampoc proeses que acabaran salvant el món. No creiem en cavallers invencibles ni en superherois. Som gent del dia a dia, i de les coses petites i quotidianes del nostre entorn en fem grans oportunitats i aventures extraordinàries. Ens preocupen qüestions locals d’aplicació global. Perquè som globals: estem connectats, treballem en xarxa i en col·laboració, tenim una gran capacitat d’interrelacionar... de sobreposar realitats, de cooperar, de comunicar i de compartir.

 Compatibilitzem realitat virtual amb realitat física, trames urbanes i infraestructures amb els sistemes naturals i el paisatge, turisme amb residents, tecnologia i vida... Treballem per compatibilitzar també el món laboral i el familiar, ens esforcem per integrar, per difuminar límits i fronteres. Esborrar prejudicis, obrir mirades.

 Creiem que tot és possible, entenem que la convivència entre pobles i cultures ens enriqueix i que la història és el bagatge que ens permet avançar fermament cap al futur... Perquè sabem que el món del demà serà millor que el d’avui, i sabem que això és a les nostres mans.

 Finalment, els premiats volem expresar el nostre profund agraïment a la Fundació Princesa de Girona per aquest guardó.

 

Altres posts


Facebook



Twitter