La meva tardoadolescència va coincidir amb un dels moviments culturals més potents del segle passat: el punk. Jo tenia uns setze anys quan l’empresari Malcolm McLaren va ajuntar uns tals Johnny Rotten, Steve Jones, Paul Cook i Sid Vicious per formar la mítica banda dels Sex Pistols. Pertanyo, doncs, a la generació que va acabar de créixer i formar-se escoltant crits i veus etíliques que proclamaven amb una convicció i una força escènica enormes allò del «no future». 

 Ara que el punk queda lluny i s’ha vist relegat al rol d’influència o referència estètica, la història es repeteix. No són poques les veus que s’alcen per argumentar el mateix: que els joves estan abocats de nou a un «no future». 

 Serà així o s'equivoquen? Em sembla, doncs, pertinent i molt oportú aprofitar aquest Fòrum IMPULSA per escoltar què ens diuen sobre la qüestió dues persones intel·ligents i informades que conec bé i per les quals sento un gran afecte, respecte i fins i tot admiració: Risto Mejide i Toni Segarra. Vull saber què n’opinen, d’aquesta visió tan negativa que s’ha instal·lat en àmplies capes de la societat, i vull escoltar els consells que em donarien si jo tingués uns divuit o vint anys i tot el futur al meu davant. Estic convençut que les seves posicions de partida s’acostaran més a les meves —sóc un optimista impenitent— que no pas a les de Johnny Rotten o Sid Vicious. Però aquesta teoria ja la confirmarem, o no, el proper divendres 26 a Girona. 

 Us convido a escoltar-los, perquè estic segur que ens regalaran una conversa amena, il·lustrada i de gran altura. Els qui siguem allà, sens dubte, alguna cosa aprendrem. 

Ens veiem a Girona.