XA (Xavier Aldekoa): En la seva vida destaquen poques paraules: educació, educació i educació.

GM (Graça Machel): He estat afortunada d’haver nascut en una família en la qual el pare insistia molt en l’educació. Vaig néixer poc després de la seva mort, però va deixar dit que tots els fills i filles anéssim a l’escola. Això va significar l’oportunitat de trencar el cercle de la pobresa, l’educació va suposar la diferència en el meu futur. L’educació era un camí cap a la llibertat. I els nens i les nenes havien de tenir els mateixos drets.

XA: Vostè se centra molt en construir el futur basant-se en la feina de les dones. Com ho vol portar a terme?

GM: Invertir en les dones és invertir en la família, en termes econòmics, en repercussions socials. L’aproximació a una nena, una adolescent o una adulta és diferent, però totes comparteixen la mateixa capacitat de creativitat, d’empoderament de les famílies, de les comunitats, de les nacions. Si inverteixen en educació, les famílies aconseguiran millors resultats en el futur.

XA: Defensa els drets humans, la justícia social; d’on li ve aquesta fortalesa per lluitar tant?

GM: He viscut experiències vàries a la vida: m’he trobat mares desesperades veient els seus nens com morien perquè no tenien medicaments; m’he creuat amb nenes que volien de totes totes anar a l’escola però no podien per raons socials; he anat a camps de refugiats i he vist el sofriment dels infants. Tota aquesta gent confiaven en mi per poder-los ajudar. Tinc el privilegi de poder-me adreçar a auditoris com aquest, o a les Nacions Unides o a les administracions del meu país. Aquest privilegi m’exigeix la responsabilitat de treballar per solucionar aquests reptes.

XA: Àfrica, més enllà de veure’s com un territori en guerra, també és un continent d’esperança.

G: Cal que canviem els governs, les administracions. Cal fer alguns passos cap a aquest canvi real: 1) la democratització; 2) l’increment de la producció; 3) la inversió en les dones, a l’educació universitària hi ha més presència de noies que de nois; 4) Àfrica és un continent amb un creixement molt ràpid, la comunicació a través dels dispositius mòbils ha suposat un progrés immens, i així també la transferència de diners. Hem de promoure el benestar de cada individu, és un repte que hem de controlar al petit detall però que té repercussions globals. En els pròxims cinc o deu anys, ens arribaran molt bones notícies d’Àfrica.

XA: Com poden canviar el món aquests joves que ens escolten?

GM: La gent jove ha crescut en una societat que es comunica molt de pressa, com a família humana estem molt a prop els uns dels altres, però al mateix temps vivim entre molta intolerància, perquè tenim por dels altres. Els diria bàsicament dues coses:

1_ Respecteu la dignitat humana, perquè com a individus tenim més semblances que diferències.

2_ No gireu l’esquena a cap injustícia. Cada un de nosaltres som responsables de tenir cura dels altres. Si existim és gràcies a la gent del nostre voltant.

XA: Àfrica té una de les poblacions més joves del món, quina serà la feina dels líders africans?

GM: Invertir en educació, en salut. La mitjana d’edat de la majoria dels 54 països africans és 17 anys. Aquí hi ha una gran oportunitat i un gran desafiament. Són cares, no són números. Invertint de manera sostinguda durant cinc o quinze anys veurem grans canvis.

XA: El món té problemes globals que necessiten solucions globals.

GM: Hi ha epidèmies com la malària, que estan molt esteses. A Moçambic, el país on vaig néixer, hi ha un dels sis instituts de recerca que treballen per trobar la vacuna a la malària. Un equip liderat per Pedro Alonso ha aconseguit una vacuna efectiva en els primers 26 mesos de vida, i això és un èxit perquè els nens moren majoritàriament en els dos primers anys de vida. Es poden salvar milers de vides, i pot tenir repercussió en milions.