Tots busquem el nostre propi sentit a la vida, allò que volem fer. Hi ha cinc columnes essencials per donar un contingut a la vida:
1_ Entendre, que és alguna cosa més que saber; entendre com funciona el món, conèixer les bases de la ciència.
2_ Decidir, i per fer-ho cal entendre i saber, i identificar les coses que s’han d’evitar.
3_ Actuar.
4_ Sentir.
5_ Compartir.
En el cas de la segona columna, la de la decisió, hi ha uns quants aspectes que hem de tenir en compte:
A. Saber i incertesa
_ Allò que sabem que sabem: els coneixements i els seus límits. Hem de ser molt conscients dels límits essencials, bàsics, i dels límits concrets, els que ens trobem per no haver estudiat un cas determinat.
_ Diferència entre riscs, incerteses, ambigüitats i ignorància, segons el coneixement de les possibilitats i les probabilitats.
_ Biaixos (confirmació, proximitat, centrisme). Quan el científic estudia una cosa, té un seguit d’expectatives de trobar el resultat que vol trobar, i hi ha la tendència humana de veure allò que volem veure, en comptes de veure el que és estrictament objectiu.
_ El plaer de saber què és el que no sabem i per què. Hem de distingir entre allò que no sabem però ja sabrem i allò que no tenim clar que arribem a saber mai.
B. Decidir
_ Deducció, inducció, intuïció. Davant d’un repte, el que primer treballa és la intuïció. La segona part és científica: cal conèixer totes les dades, els biaixos, etc. i treballar-los de manera deductiva (determinista) i inductiva (no determinista, amb un cert grau d’incertesa). En tercer lloc es torna a treballar amb la intuïció, que ara està alimentada amb un seguit de dades, amb una anàlisi científica; al final, però, és la intuïció la que decideix. Els problemes són tan complicats que amb el treball científic no n’hi ha prou; ens fa falta la intuïció.
Quan hàgiu de prendre una decisió, feu la reflexió una mica abans de ficar-vos al llit. El cervell té una part conscient, molt petita, però fa molta més feina; durant la nit fa un reset, i guarda algunes coses del dia i n’esborra d’altres.
_ El plaer de decidir. Si us informeu, si disposeu del coneixement, si enteneu, decidir és el plaer més gran que hi ha en la vida. Si els altres decideixen per nosaltres, la nostra contribució no existeix. Hi ha persones que tenen por de decidir perquè desconeixen tots aquests recursos i instruments. Aconseguiu les condicions necessàries perquè decidir sigui un plaer.
_ Decidim realment? Libet va fer uns experiments mitjançant els quals va demostrar que un terç de segon abans de decidir una cosa conscientment el cervell ja ha pres la decisió. Pot ser que la decisió conscient no existeixi; és un gran debat. Jo crec que no existeix.
_ Avaluació i autoavaluació. Aneu molt alerta amb l’autoavaluació, perquè ens equivoquem gairebé sempre.
Quan comencem a buscar una solució per a un problema, entenem el problema i potser ens adonem que no existeix com a tal.
_ Aprenem de les decisions equivocades. Equivocar-se forma part de la vida. I cal que sapiguem riure’ns de nosaltres mateixos.
C. Encertar-la
_ La importància dels no-experts. Hem d’escoltar la gent corrent, hem de recórrer, també, al saber popular.
_ Pensar outside the box. Cal que ens plantegem possibilitats fora dels marcs establerts.
_ La dispersió de riscs. Si no voleu perdre, val més que distribuïu els riscs: no invertiu en una sola opció.
D. Conclusió
En la vida hi ha moments únics, i s’ha d’intentar aprofitar les oportunitats. Si aneu dient que no us voleu traslladar i conèixer nous països perquè us voleu quedar al lloc en el qual viviu i on teniu els amics, us equivocareu. El món és molt interessant i hi ha bellíssimes persones. I després ja tindreu l’oportunitat de tornar.
Amunt