Aleshores se’m va acudir que era molt millor crear alguna cosa que es pogués compartir amb molta gent. Tot va començar com una petita comunitat per compartir, The Abundance League, on durant cinc anys la gent va poder practicar aquesta idea de compartir i viure en una nova narrativa.

 A partir d’aquell moment vaig començar a viure d’una manera diferent; se’m va obrir tot un nou món de possibilitats basades a compartir i em vaig sentir molt més realitzat.

 Però aviat ens vam adonar que allò havia de ser un projecte més gran i tenir moltes més derivades, si realment volíem aconseguir un impacte social i assegurar-ne la continuïtat.

 El 2008 vam crear Shareable, amb la vocació de treure tot el profit d’aquesta nova manera de fer i de convertir-la en una nova indústria, en un dinamitzador econòmic. Vam pensar en una societat interconnectada i més transversal, en lloc d’una societat industrial piramidal que només buscava la prosperitat a través del creixement econòmic.

 Ara, aquest nou moviment és cada vegada més fort. La manera com produïm i consumim està canviant molt ràpidament. Per esmentar-ne només alguns exemples: hi ha més de 300 projectes en el món de tecnologia open source, i 18 milions de persones s’organitzen en cooperatives, que tenen un paper molt important en les economies locals. Hi ha un gran ecosistema de persones que capaciten els individus per crear i vendre productes d’una manera que fins ara només estava a l’abast de les grans corporacions. Això, només als EUA, ja mou un volum de 129.000 milions de dòlars l’any.

 Transport compartit i espais de treball compartits, serveis compartits entre empreses, nous models que ajuden les persones a pagar pels béns només quan els necessiten, en comptes de ser-ne propietaris.

 És possible que l’economia del compartir sigui una solució a la crisi?

Si una ciutat redueix el nombre de cotxes, s’estalvia molts diners. Compartir permet aconseguir un canvi sistèmic: disminueix el consum de recursos, augmenta els recursos compartits i desenvolupa l’economia local.

 No tenim cap garantia que aquesta transició en la qual estem immersos assoleixi l’impacte necessari per evitar una crisi encara més gran.

Potser sona innocent, però ara, en un món creatiu i interconnectat, tenim al nostre abast la manera de crear noves institucions en les quals tothom sigui més responsable i, alhora, més feliç.

 És el moment de córrer cap a aquesta frontera, perquè en depèn la vostra vida. Compartir us pot salvar la vida.

 Aquest canvi depèn de nosaltres, i les eines les tenim a les nostres mans.