Antonella Broglia: Des que vas aterrar en el sector de l’energia, l’eficiència ha estat sempre la prioritat. Com ha evolucionat aquest repte fonamental de l’eficiència?

Josu Jon Imaz: D’entrada, els recursos són limitats; en segon lloc, la nostra empresa genera emissions; i en tercer lloc, si volem ser més competitius el cost de l’energia és important. Si les emissions de CO2 representen un problema, per què no en fem una oportunitat? Va ser així com ens vam plantejar el repte de reduir les emissions un 15 %: d’aquesta manera seríem capaços de reduir el nostre centre de cost, que és l’energia. Necessitàvem un repte catalitzador i transformador alhora, un repte que impliqués les persones de dins i fora de l’empresa.

AB: Què feu per aconseguir que aquest coneixement de les organitzacions no es perdi?

JJI: Tenim unes 7.000 persones treballant. Sovint pensem que la intel·ligència, dins d’una empresa, es concentra en un sector determinat de la jerarquia; en realitat, però, el coneixement es troba a tota l’empresa. Per tant, vam proposar concursos d’idees i es van presentar 700 projectes d’innovació que es van analitzar i avaluar; alguns s’aplicaran, d’altres han evolucionat, etc. També vam crear comunitats de coneixement: per exemple, ara mateix tenim 700 persones que formen equips de discussió al voltant de l’eficiència energètica per millorar els nostres processos. El repte serà reduir les emissions en un 22 % el 2016 i en un 35 % el 2020. I això repercuteix en el variable dels sous de les persones.

AB: Quan es considera que un proveïdor es converteix en un soci estratègic?

JJI: Des de fa dues dècades col·laborem amb 100 centres tecnològics i universitats internacionals. Es tracta de 100 grups de recerca amb els quals treballem en reptes tècnics, perquè no podem ser els màxims especialistes del món en tot. L’espai és d’innovació oberta, per saber com treballen altres grans empreses de sectors diferents i per abordar problemes comuns. Estem canviant el concepte de proveïdor: plantegem reptes a les empreses que ens ofereixen serveis, i són elles les que ens proposen solucions. Després, es comparteixen els beneficis.

AB: Com és la relació de Repsol amb els col·lectius d’emprenedors i start-ups?

JJI: Cal ampliar l’ecosistema de la innovació. Fa dos anys vam posar en marxa el programa Inspire, en el qual plantegem un repte de millora en un aspecte específic, per exemple, el grafè com a element d’emmagatzematge energètic. I de la mateixa manera es desenvolupen i es treballen altres reptes.

Des de fa tres anys, la Fundación Repsol promou el Fondo de Emprendedores, en el marc del qual se seleccionen projectes empresarials enfocats a l’eficiència energètica. Cada any es presenten entre 400 i 600 iniciatives, i nosaltres ajudem a elaborar el pla de negoci i a desenvolupar-lo. Entrem amb un capital llavor d’un 15 o un 20 %.

Per potenciar la innovació a Europa cal perdre la por de fracassar. No passa res: equivocar-se és necessari. Innovar suposa córrer riscs, superar límits.

AB: Quins són els grans obstacles en l’ús de conceptes d’innovació oberta en l’empresa?

JJI: El problema som nosaltres mateixos, que estem poc disposats a canviar o a obrir la ment. L’entusiasme pot ser més potent que les barreres. Es necessiten grans mobilitzacions i centrar-se en objectius concrets.

AB: Hi ha grans corporacions, com ara Tesla o General Electric, que cedeixen les seves patents lliurement per poder desenvolupar més innovació. Què n’opines, d’aquestes accions de liberalització de la propietat intel·lectual?

JJI: No és un debat nou i costa generalitzar en aquest tema. Hi ha sectors en els quals has de donar a aquell equip científic un element d’aprofitament dels resultats de la recerca, perquè, altrament, pot ser que l’incentiu sigui menor. En d’altres, en canvi, l’obertura pot significar una sinergia i una mobilització superiors.

AB: Quins són els grans fenòmens socials que poden ajudar a assolir una eficiència energètica més gran?

JJI: Els costums, les iniciatives de millora de la mobilitat, l’evolució tecnològica. El repte és com podem fer realitat un creixement sostenible amb uns recursos escassos i amb estabilitat mediambiental.

AB: Ara que ets davant d’aquests joves, a què et compromets amb ells?

JJI: Les grans corporacions han tingut els seus processos de transformació, perquè, si no, no hauríem sobreviscut. Sempre he tingut un compromís molt clar amb la indústria i la tecnologia. El meu compromís com a Repsol és ser tractor i mobilitzador de tota aquesta aposta. Nosaltres incorporem cada any 1.000 persones joves, 300 de les quals són titulats superiors.