Per què ens centrem en les persones?

-       La innovació se sol associar amb la ciència i la ciència amb els laboratoris, i això fa que ens oblidem de l’aspecte humà de les coses.

-       D’altra banda, la «ciència» i la «innovació» s’han entès tradicionalment com la divisió natural de treball entre el món acadèmic i la indústria, i la «recerca en col·laboració», com el pont entre aquests dos mons. Per dir-ho amb altres paraules, la col·laboració ha estat «institucional», mentre que les persones d’una i altra banda coincideixen en projectes i reunions de seguiment i tots mantenen una afiliació relativa.

Per què cal accelerar el canvi?

-       És possible que la crisi ja s’estigui allargant massa: governs i institucions comencen a donar mostres de «fatiga», i els pressupostos públics no poden assumir tot l’esforç per si sols. Però els ciutadans i la societat no han de llançar la tovallola, i si el futur està en mans de les noves generacions, els joves en particular no poden acceptar ni acceptaran la inexistència d’aquest futur.

-       Per sort, avui dia observem tendències que, al meu parer, anuncien un paradigma diferent. Per exemple, universitats que passen a ser mòbils gràcies a Internet, inversions privades en l’educació digital i «vivers d’empreses» finançats per «monopolis naturals» previs, grans empreses que es reinventen des de dins... 

2n missatge: L’emprenedoria és un «esport de contacte» per al qual ens podem entrenar

-       D’una banda, les noves empreses d’èxit necessiten coneixements experts addicionals i també persones. Els grans equips creen grans empreses, però cal que treballin en col·laboració estreta.

-       D’altra banda, tal com va dir el filòsof hongarès Michael Polanyi, «sabem més que no pensem». Fins i tot en l’era d’Internet, el contacte personal és vital: una part del coneixement (tàcit) va lligat a les persones.

-       Per tant, l’emprenedoria és una actitud que es pot educar. A més, se sol contagiar a través de les històries i els testimonis dels qui ja se n’han sortit. 

En aquest àmbit, Europa té tots els ingredients que necessita per assolir l’èxit. Disposem d’universitats prestigioses, d’alguns dels millors centres de recerca del món i d’una xarxa industrial activa, amb unes pimes fortes i dinàmiques.

Però tenim massa nuclis i ens falta l’actitud correcta: tant el món acadèmic com la indústria s’haurien de comprometre amb la societat.

- Si volem que la societat del futur rebi una educació més bona, evidentment necessitem mobilitzar les universitats, fer que tinguin un tarannà més emprenedor. I ho aconseguirem alimentant el talent i formant no només futurs empleats i professors, sinó també, cosa encara més important, futurs empresaris i formadors d’equips.

- A l’EIT integrem el «triangle del coneixement» de l’educació superior, la recerca i el món empresarial per allotjar «ecosistemes interconnectats».

3r missatge: La innovació empresarial és un viatge

Encara que tinguem persones, ecosistemes, idees i la realitat que ens envolta, cal que cadascú trobi el seu propi camí. Perquè la «innovació empresarial», com la vida, consisteix a «aprendre amb la pràctica», el principi radical de l’existència per al filòsof espanyol Ortega y Gasset. 

Un viatge es pot veure com un repte o com una oportunitat, amb por o amb alegria. Però, sorpresa!: gaudir-ne és l’opció més intel·ligent. Per què? Perquè no hi ha èxit sense passió i no hi ha passió sense plaer. Dit d’una altra manera: gaudir és maximitzar les teves oportunitats d’èxit!

Les bones notícies són que el cervell humà és la millor brúixola per ajudar-nos a navegar per la vida si som sincers i confiem en nosaltres. O, si ho preferiu, si som (i creiem en) nosaltres mateixos. Les conviccions creen realitats.

En conclusió, els éssers humans tenim l’increïble poder d’anticipar i, en bona manera, construir el futur, de generar grans idees i de ser millors persones. Sovint sento els joves en particular dir que el seu somni és fer del món un lloc millor: em sembla francament encoratjador.