Advocat i economista, aviat va desenvolupar un sentit afinat per navegar en el món de les finances, primer a Austràlia i a Londres, i després a Wall Street. Va ser president del Banc Mundial entre 1995 i 2005. Durant el seu mandat es va fixar com a prioritats la reducció de la pobresa i el desenvolupament global, i va viatjar a més de 120 països per reunir-se no només amb governs, sinó també amb sindicats, associacions d'empresaris, organitzacions no governamentals, educadors i altres representants de la societat civil. En la seva autobiografia, A Global Life, Wolfensohn analitza sense embuts els seus encerts i errors mentre reflexiona sobre les causes de la persistència de la pobresa.