Vaig deixar el banc, una feina segura, i em vaig embarcar en una idea boja. La gent et fa tres preguntes:

1) Seguretat. I si no et va bé? Ara que tenies una bona feina, per què canvies?

2) Diners. Quant guanyaràs amb això? Si tenies una nòmina a final de mes i catorze pagues...

3) Quant et quedarà d’atur?

No en tenia ni idea, de muntar un espectacle: a la meva família no hi ha cap artista. Vaig començar a fer preguntes, a investigar, a comentar-ho amb tothom... fins i tot amb el quiosquer o amb el dentista. No sabia què representava crear un xou i, tanmateix, vaig lluitar contra vent i marea. Fins que un representant de l’inversor em va trucar per dir-me que no aportava diners al projecte. I me’n vaig haver d’anar al banc, on em van concedir un crèdit ICO-Emprenedor gràcies al qual he pogut tirar endavant el meu projecte. Jo el tenia al cap i m’eren igual els obstacles.

Vull ser un músic internacional perquè penso que amb la música puc fer felices les persones. Si creus que pots ser bo en alguna cosa, encara que no tinguis ni la més mínima idea del camí que has de seguir, encara que no tingui res a veure amb el teu sector, si hi poses tenacitat i ganes, ho comuniques i t’ajuntes amb gent que confiï en tu, segur que te’n sortiràs.