Avui tot és molt bonic, però, què passarà el dilluns?

Tens una gran idea, vols començar un negoci, i el dilluns t’adones que quan has de començar de zero és frustrant i et poses a buscar excuses per deixar-ho córrer, perquè tot són obstacles.

Ara mateix, la nostra "gran excusa" és l’estat de l’economia. Ens donen una oportunitat de dir: està tot tan malament que no és culpa meva si no puc emprendre.

Això no és cert: sempre és culpa nostra! Totes les excuses que posem són culpa nostra!

Si mirem vint anys enrere, ens adonarem dels obstacles reals que hi havia i de com actualment tenim unes oportunitats excepcionals per tirar endavant un projecte.

Fa vint anys, primer havies de convèncer algú que et donés els diners que necessitaves per obrir un negoci: havies de llogar un local, tenir una oficina, certa infraestructura, etc. I fins i tot així, si eres d’un mercat petit com ara Dinamarca, amb cinc milions d’habitants, no tenies accés a un mercat mundial. I hi ha molts negocis que, sense un mercat gran en el qual puguin vendre el seu producte o servei, no funcionen. Havies d’aconseguir que la premsa parlés de tu perquè algú s’assabentés que existies.

Moltes d’aquestes coses (convèncer tothom que tenies una bona idea) requerien disposar d’un bon currículum i un bon padrí. No tenir un bon "pedigrí"... això sí que era un problema o una excusa real!

Fa vint anys es va estrenar Jurassic Park, la pel·lícula del renaixement dels dinosaures. I avui dia, totes aquestes excuses que posem són dinosaures.

Ara hi ha milers de projectes que es poden posar en marxa sense cap tipus d’infraestructura.

Fa deu anys només vam necessitar 250 dòlars mensuals per mantenir en funcionament el servidor des del qual vam desenvolupar Basecamp, la meva primera empresa. I posteriorment, mentre creava Ruby on Rails, vaig tenir accés a comunitats amb els millors desenvolupadors de software del món sense moure’m del meu petit estudi de Copenhaguen.

Ara ja no ens cal recórrer als bancs, als inversors tradicionals. A través del crowdfunding podem anar directament a demanar diners als clients o als usuaris que voldran comprar el nostre producte. I a ells no els interessa quin currículum o quin padrí tenim, sinó, senzillament, si el nostre producte és bo o no, si el que els proposem és interessant.

Quan vas directament a la gent, pots passar del que no és essencial.

El teletreball és una realitat. És indiferent el punt del mapa on et trobis.

37 Signals, l’empresa que gestiono ara, va passar de ser una consultora a convertir-se en una empresa de software sense moure’ns de Copenhaguen.

I ara visc entre els EUA i Marbella, que no és precisament la capital del software mundial, però que té un port més bonic que el de Copenhaguen!

Tingueu clar que avui totes les barreres per fer realitat els projectes han desaparegut. Ja no tenim excuses. No tenim costos d’oportunitat: aquest és el millor regal.

I tots nosaltres no tenim més opcions que crear alguna cosa nova. Llanceu-vos-hi!