Els set hàbits van des de l’actitud d’un mateix fins a l’actitud a l’hora de relacionar-nos amb els altres. Passem de la dependència a la indenpendència, i d’aquí a la interdependència.
- Ser proactiu. No podem escollir el que passa al nostre voltant, però podem triar quina actitud prenem.
- Tenir l’objectiu sempre en ment. I tenir un pla per arribar-hi.
- Posar les coses importants primer, ens hem de focalitzar en això.
- Win-win, pensar en el benefici mutu.
- Primer entendre i després ser entès. Hem d’escoltar. Estem programats per veure el món segons el filtre de com som i, en canvi, hem de saber posar-nos al lloc dels altres.
- Sinergitzar. El tot està format per les parts. Podem fer coses més grans si les fem junts.
- Esmolar la serra. Hem de tenir cura de nosaltres mateixos, hem d’avaluar, hem d’aprendre coses noves, hem d’invertir en les nostres relacions.
Actualment hi ha 1.800 escoles arreu del món que estan aconseguint bons resultats amb aquest mètode. Les escoles estan preocupades i van implementant nous currículums; per millorar necessiten més diners, més compromís amb la comunitat, més compromís dels pares, més responsabilitat dels nens amb el seu aprenentatge, més tecnologia... Com es millora tot això? Si es va a l’arrel del problema, hi ha tres factors:
1) Els principis. Els nens necessiten saber el que és bo i el que és dolent. Així poden prendre millors decisions.
2) Cultura. Comunicació entre estudiants, professors, pares, necessitem implantar una cultura, un compromís.
3) Paradigmes. Què veiem quan mirem un nen? Una oportunitat o un problema?
Escoles, governs i països poden enlairar les capacitats dels nens. Junts podem desenvolupar escoles que inspirin i ajudin a trobar les nostres passions. Junts podem canviar el món, i treballar per un futur que no podem predir. Eduquem per ser líders de cor.
