L’any passat es va produir una gran invenció que canviarà completament l’educació tal com l’hem conegut fins ara: em refereixo als MOOC, o cursos en línia oberts i massius, que ofereixen a milions d’estudiants d’arreu del món la possibilitat d’accedir als millors professors i a les millors universitats, siguin allà on siguin.

Quina diferència hi ha entre les classes del MIT de fa vint anys i les d’ara? Només ha canviat el color de les cadires! L’última gran innovació en educació va ser la invenció de la impremta!

Les possibilitats que ens han obert Internet i les noves tecnologies, l’opció d’educar a molta distància, ens permeten repensar com es fa l’educació.

Ara per ara, edX suma un milió d’estudiants de tot el món, i no ens hem gastat ni un dòlar en màrqueting; només a Espanya ja tenim 30.000 alumnes. Ens hem desplaçat de les pissarres a les tauletes, i dels laboratoris tradicionals als sistemes de simulació.

La primera experiència que vam posar en marxa va ser un curs de circuits electrònics del MIT. En poques setmanes s’hi van inscriure 155.000 estudiants, molts més que tots els alumnes del MIT junts. Presencialment hauríem tardat quaranta anys a impartir classes a tots aquests estudiants!

Un altre repte que se’ns va plantejar va ser el de la logística: com es podia donar suport administratiu a tanta gent? No teníem prou personal! Què passava si un estudiant del Pakistan ens enviava un dubte o una pregunta a una hora que als EUA era de matinada?

Abans que jo fos a temps de trobar una solució, em vaig adonar que els mateixos estudiants iniciaven una conversa a la xarxa, discutien sobre la resposta i s’ensenyaven els uns als altres. De manera que nosaltres només hi havíem d’afegir: "bona resposta, aquesta!". És així com vam aprendre del mateix procés d’ensenyar: learning by teaching, un joc win-win per a tothom.

Un altre projecte pilot, en aquest cas a la San José State University, va consistir a veure què passava si en lloc de fer la classe a l’aula permetíem que els estudiants seguissin la lliçó, els vídeos i els exercicis interactius des del seu dormitori i, després, discutissin presencialment a classe amb el professor els problemes que havien tingut.

Ens vam trobar amb uns resultats espectaculars: el percentatge d’estudiants que abandonava una assignatura o suspenia va passar del 41% al 9%. L’experiència ha portat la San José State University a adoptar aquest model per a tots els seus cursos a partir del proper semestre.

Cal tenir en compte que els estudiants de la generació que ara ocupa les aules són diferents, perquè han nascut i crescut amb les noves tecnologies i se senten més còmodes amb les tauletes, el xat i els videojocs. Per tant, agraeixen que l’educació s’imparteixi en aquest entorn i la seva reacció és molt més positiva.

 Els punts clau dels cursos en línia oberts i massius són els següents:

 - Active learning: en comptes de seure i escoltar un professor fins que la teva atenció va disminuint o d’estar enfeinat prenent apunts, amb l’active learning mantens l’atenció mentre segueixes vídeos o fas exercicis interactius. Hem portat el mètode socràtic a l’educació: preguntes i respostes dels estudiants mentre aprenen.

 - Feedback instantani: abans rebíem els deures o els exàmens setmanes després d’haver-los fet. Ara, els ordinadors, amb eines d’intel·ligència artificial, poden resoldre exercicis gairebé en temps real. Mentre l’alumne fa un exercici, la pantalla li va marcant si el que planteja és correcte o erroni.

 - Gamification: els joves estan acostumats als videojocs. Van provant, provant, fins que aconsegueixen l’objectiu. Els encanta treballar amb tècniques de simulació i veure automàticament els seus progressos.

 - Recerca: a edX estem processant grans quantitats de dades sobre l’aprenentatge actiu. El comportament dels estudiants davant la pantalla ens ajuda a ajustar els programes d’estudi.

Jo he estat professor durant vint-i-sis anys, i de vegades no saps si és millor començar per una lliçó o per un exercici. Aquí podem veure en temps real com ho fan els estudiants, què prefereixen, què utilitzen i en quin ordre i, així, anar adaptant el programa.

En aquest projecte, finalment, cal destacar la importància de cada persona, de cada estudiant amb la seva circumstància particular. Estem arribant a alumnes de qualsevol indret del món, uns alumnes que mai no havien somiat poder formar-se a les millors universitats del planeta. Estem canviant el món.