La primera col·laboració és la que es produeix entre Geronimo Stilton i jo mateixa, la persona que escriu els seus llibres. Tot va començar fa dotze anys, i des d’aleshores hem venut 74 milions de còpies en 40 països d’arreu del món. La satisfacció, més que dels resultats econòmics, prové del fet de saber que donem felicitat a molts nens.
Aquesta recepta afortunada consta de tres elements:
- Tot el que escric em surt del cor; quan escric, ho faig per als lectors, i el que intento és connectar el meu cor amb el dels lectors.
- Quan escric estic sempre contenta perquè m’agrada el que faig, perquè sóc feliç. Quan escric, el meu cor canta.
- Quan escric, darrere meu tinc tot un equip que contribueix a l’èxit dels nostres projectes. Artistes, il·lustradors, impressors, distribuïdors, llibreters... Tots col·laborem en aquest miracle d’èxit comercial. Malgrat la crisi, Geronimo Stilton ven fins i tot un 10% més que abans. Allò que té a veure amb l’alegria funciona.
Tots tenim la responsabilitat d’ajudar les properes generacions en la construcció d’un futur amb esperança. Aquest concepte l’hem de transmetre al jovent, perquè la cooperació funciona millor quan l’aprenem de petits.
Viatjar és una font d’inspiració. A hores d’ara ja he escrit 280 llibres, i necessito idees. He pujat al Kilimanjaro, m’he tret la llicència de pilot i he fet una marató al desert i també la de Nova York, a més de moltes altres bogeries. Conec gent de diferents cultures que no mengen el mateix que jo i que parlen moltes altres llengües. I també participo a Abataka, un projecte de dones a Gàmbia per vendre joieria i progressar en la vida.
Com va néixer Geronimo Stilton? Fa molts anys vaig descobrir que no podia tenir fills. Aleshores vaig començar a fer de voluntària en hospitals amb nens malalts. Em preguntava si hi havia un final feliç per a la seva història, i per a la meva. Tots necessitem un final feliç, creure que hi haurà un final feliç. L’únic que necessitem en la vida és una esperança. I vaig entendre una cosa sobre mi mateixa: era mare perquè em llegien molts nens, perquè hi havia una connexió entre ells i jo. Tots necessitem una esperança, no només els nens; tots necessitem un co-, no només els nens. Conservem les nostres esperances per a les properes generacions. Perquè tots som u.
