Per a mi, la màgia és el món en què totes les respostes són sí. Creure que puc resoldre una cosa és el primer pas; saber que la podré resoldre, el segon. Encara que m’hi estigui molt més temps que no em pensava o que ho hagi d’aparcar uns anys. Tenir un somni i creure-hi ens ajuda a seguir pel bon camí, ens guia a l’hora d’escollir bé la ruta en les diverses cruïlles que ens anem trobant.

De petit jo sempre havia somiat ser mag. Els meus pares ho veien bé com una afició, però res més. Vaig estudiar a la universitat, vaig estar-hi de becari, després vaig treballar de gestor, posteriorment de professor..., però mai no vaig deixar de banda el meu somni. Vaig tenir la sort de guanyar uns quants campionats de màgia, però encara em faltava alguna cosa: creure en el que feia. I és aleshores quan entra en joc aquest CO del qual parlem aquí, aquesta cooperació necessària perquè algú t’obri els ulls, encara que la decisió sigui teva. I per a mi, el més important de tots els CO és la COnfiança en un mateix.   

Com deia Albert Einstein, "en temps de crisi només la imaginació és més important que el coneixement".