Per a la transformació social necessitem el següent:

_ Un emprenedor, algú que estiri el carro, algú que conegui el terreny.

_ Actuar en les causes dels problemes.

_ Trobar solucions eficients.

_ Que aquestes idees siguin escalables.

Exemples:

El joc abcespañol permet alfabetitzar 16 o 17 persones en 4 mesos, i només val 2 dòlars. El va crear un professor que volia canviar les coses, amb la idea que quan aprenem ens hem de divertir. I els nens ho poden ensenyar a altres, és escalable.

Unitat terapèutica educativa: a Villabona (Astúries), un funcionari de presons, tip de veure-hi droga i violència, de veure que la gent en sortia pitjor que no hi havia entrat, va ajuntar els presoners i els funcionaris per canviar el sistema, i va aconseguir que tots es comprometessin perquè no hi hagués drogues ni violència. Aquest projecte s’està exportant a altres llocs d’Espanya i a altres països.

Les comunitats autofinançades (CAF), molt esteses a l’Amèrica Llatina, reuneixen unes quantes persones que posen diners en comú en una caixa i que decideixen què en faran. Normalment s’ajuden entre si, munten una mena de banc. Al final de l’any es reparteixen els interessos generats. Les CAF ja són presents en 50 països i vinculen 6 milions de persones. Al cap de 6 o 7 mesos hi ha més diners a la caixa que demanda de crèdit.

La gent es pot autofinançar, és un do-it-yourself. Crea cohesió social i confiança. Tendim a pensar que la gent és dolenta i que n’hem de desconfiar. Però fins que es demostri el contrari, hem de confiar en les persones.

Hem d’enviar la pobresa, les presons, la fam i l’analfabetisme als museus. I treballar perquè els nostres fills ja no vegin tots aquests problemes.