Web de la FPdGi
 
IMPULSA - Fòrum Fundació Príncep de Girona
IMPULSA - Fòrum Fundació Príncep de Girona

Un recorregut per les noves idees i conceptes en educació

Alfons Cornella i Antonella Broglia, d’Infonomia, van fer a la Factoria Cultural Coma-Cros de Salt una exposició dinàmica en la qual van presentar centenars de casos i iniciatives d’èxit, sintetitzats en deu idees clau per comprendre cap on va el món de l’educació des d’una perspectiva global.

1


Per què als nens (i a ningú) no els agrada l’escola


Alfons Cornella


Tal com Daniel T. Willingham exposa en el llibre Why don’t students like school, cal que entenguem la nostra manera d’aprendre. Malgrat que som éssers racionals, en realitat el cervell humà ha evolucionat per no haver de pensar contínuament, per reaccionar només davant d’un canvi de l’entorn. Pensar representa un gran esforç i exigeix una quantitat enorme d’energia. Tot i així, ens agrada pensar perquè fer-ho ens proporciona plaer. L’aprenentatge és un procés fantàstic i té molt a veure amb la motivació.


L’aprenentatge és la relació de tres elements: l’entorn, la memòria de treball i la memòria permanent. Prestem atenció a l’entorn, introduïm el que volem investigar en la memòria de treball i guardem en la memòria permanent allò que ens interessa més. La memòria de treball serveix per pensar i percebre; la memòria permanent emmagatzema el coneixement de fets i procediments.


Aprenem a través de la memòria. En l’onada digital, s’ha arribat a dir que memoritzar ja no és important. Però recordar, posar coses rellevants en la memòria, és crucial, perquè saber és allò que et permet pensar, i com més saps, més bé aprens. I, alhora, només allò que penses queda gravat en la memòria permanent. 



  1. Per aprendre cal recordar.

  2. Recordes allò que penses.

  3. Només penses allò que et motiva.


Però el sistema educatiu actual no està satisfent cap d’aquestes tres premisses. Hem de dissenyar l’educació de manera que obligui els estudiants a pensar sobre el significat d’allò que s’ensenya.


El factor PQS: «Per a què serveix?». A vegades, el sistema educatiu falla perquè no dona resposta a aquesta pregunta. S’ha de permetre experimentar, fallar, connectar i practicar. L’esforç i la motivació tenen molt a veure amb la resolució de problemes, com s’explica en el llibre Problem solving 101 de Ken Watanabe. Louis A. Bloomfield, d’altra banda, explica com funcionen les coses en la seva obra How things work. Cal que plantegem reptes reals; si els reptes són teòrics, ens queden molt lluny.


 


2


Mercat planetari del talent


Antonella Broglia


Segons un estudi dut a terme entre 3.000 joves, la internacionalitat és primordial en la seva formació acadèmica i laboral. En una investigació de la Universitat de Harvard, 500 estudiants entrevistats van contestar que els primers passos en el món laboral els farien en dos o tres continents diferents.


Les universitats americanes obren seus en altres països des de les quals donen diplomes que tenen la mateixa validesa. A l’Education City de Doha (Qatar), la qualitat dels estudis és idèntica a la que s’ofereix als EUA.


També cal esmentar el fenomen de les noves nacions que es volen convertir en protagonistes del talent. La Xina s’ha proposat invertir 6.000 milions de dòlars per convertir cinc universitats en les millors del món i recuperar els professors xinesos que treballen als EUA i al Regne Unit. Hi ha més estudiants estrangers a la Xina que xinesos estudiant en universitats estrangeres. El rànquing de les universitats del món es fa a la Xina.


Com la Xina, també l’Índia es vol situar en el mapa mundial de les universitats, de la mateixa manera que l’Aràbia Saudita o Corea, on Kaist aspira a convertir-se en una de les millors universitats científiques i tecnològiques.


Es multiplica la creació d’universitats amb ànim de lucre, concebudes com una multinacional i en bona part online, per als estudiants que no obtenen la nota o els diners necessaris per estudiar en una universitat convencional. Laureate, la universitat comercial més coneguda, ja suma 150 campus i 500.000 estudiantes. Whitney, Apollo, Kaplan o DeVry en són altres exemples.


 


3


PBL, «problem-based learning»: el futur?


Alfons Cornella


El problem-based learning (PBL) va néixer els anys seixanta a la universitat canadenca McMaster i estava fonamentalment orientat al camp de la medicina, en el qual és impossible aprendre-ho tot. En concret, s’entrenava els alumnes a absorbir coneixements i treballar en grup en situacions concretes.


Es tracta de reunir els elements següents:


_ Què sabem.


_ Què necessitem saber.


_ Treballar en equip.


_ Comunicar.


_ Defensar les idees.


_ Acceptar les idees dels altres.




L’objectiu no és resoldre el problema, sinó determinar les necessitats d’aprenentatge personals d’un mateix i aprendre buscant el coneixement. El professor actua com un facilitador, i no com una «font de solucions» (guia The tutor in PBL, d’Allyn Walsh).


L’aprenentatge basat en projectes va ser desenvolupat pel Buck Institute of Education els anys noranta per tal de repensar el sistema educatiu. A la iPoly High School, tot el sistema es basa en projectes. La NASA planteja reptes a instituts d’arreu del món. Project Exchange reuneix biblioteques de projectes elaborats per professors. High Tech High és un grup d’escoles de secundària de l’estat de Califòrnia orientat a la ciència i la tecnologia, tot a través de projectes; els centres operen amb fons públics i amb gestió privada i no tenen un caràcter elitista, sinó eminentment vocacional.


Els projectes mobilitzen energies. És el cas, per exemple, del premi X-Prize, promogut per Peter Diamandis, consistent a plantejar reptes potents que mobilitzen desenes d’equips a tot el món, o dels premis que convoca l’empresa de globus aerostàtics Ultramagic d’Igualada.


Com diu Alfred Solis, «l’única diferència entre els somiadors i els realitzadors és que aquests darrers viuen el seu somni».


 


4


No a la universitat


Antonella Broglia


Ken Robinson, expert mundial en creativitat i talent, afirma que a vegades la universitat no és el millor camí per a tothom.


Els sistemes de contractació estan canviant: Silicon Valley no necessita ni un PhD i ni tan sols una llicenciatura, sinó potser un artesà o un artista, més que no pas un científic.


Llibres com ara Higher education, d’Andrew Hacker i Claudia Dreifus, Our underachieving colleges, de Derek Bok, o Excellent without a soul, de Harry R. Lewis, posen en dubte si estudiar un PhD és inútil, car i llarg i si el fet de ser universitari implica o no guanyar-se la vida.   


En aquest context sorgeixen emprenedors com ara Peter Thiel, que van a les facultats, escullen els millors estudiants i els diuen: «Deixa la universitat, forma’t amb nosaltres, amb emprenedors, i et donarem diners perquè muntis la teva empresa.»


Uncollege, no a la universitat: la universitat no és l’únic que es pot fer; aquest temps es pot invertir d’una altra manera. Hi ha moltes possibilitats online i offline que potser no et donen un títol, però sí coneixements. Les millors ponències de Harvard, Yale, etc. estan enregistrades i a disposició de tothom a través d’Internet, per exemple.


L’institut Learn by Doing proposa convertir-se en aprenent: es tracta de no invertir quatre anys a estudiar, sinó dos a treballar amb emprenedors importants de Nova York.


 


5


Aprenentatge integratiu


Alfons Cornella


Hem d’anar més enllà de la integració dels cervells esquerre i dret. Necessitem noves habilitats: gent adaptativa i transdisciplinària, gent que sigui capaç de desaprendre (gestionar la càrrega cognitiva), que pugui dissenyar i prototipar, etc.


Rotman apareix en el rànquing de les vuit millors escoles de negocis del món. A les seves aules es tracten problemes reals vistos des de diferents àrees al mateix temps, que és el que passa a l’empresa.


«Assignatures» connectades: en el projecte Lóva s’aprèn literatura, història, música, organització del treball, gestió de les emocions, etc.


En el llibre Teach like your hair’s on fire, de Rafe Esquith, s’explica com es fa per aprendre matemàtiques a través del beisbol, de quina manera et pots conèixer com a individu a través de l’art, com has de vincular geografia i societat o com pots utilitzar Shakespeare per fer entendre la complexitat de l’ésser humà als alumnes de primària.


I aprenem a qualsevol edat. Com ara els jugadors de Fold-it, que van resoldre com es plega una proteïna de l’estructura del virus de la sida.


Avui no es tracta tant de tenir recursos, sinó més aviat de fer servir la imaginació. A Internet n’hi ha molts, de recursos: TED-Ed, YouTube Education, la BBC, etc. Canviar les regles del joc és a les nostres mans. DonorsChoose, que s’està expandint per tot el planeta, és una plataforma en què els professors plantegen projectes que necessiten finançament i on petits donants, sovint els mateixos pares, ajuden a tirar-los endavant. Les microdonacions són un fenomen a l’alça.


 


6


KIPP i les seves germanes


Antonella Broglia


KIPP (Knowledge Is Power Program) és un exemple de charter school o escola que experimenta amb nous models, més adaptats a cada realitat. Es va crear per a nois i noies tan pobres que pràcticament no parlaven anglès, que no feien els deures, que no tenien cap ajuda de la família, etc. Van canviar l’horari (de 7 a 17 h), els professors estan disponibles per telèfon dia i nit, i els tres agents implicats (nens, professors i pares) signen un contracte pel qual es comprometen a entrar i sortir puntualment del centre i a fer els deures.


Rocketship també s’adreça a alumnes afroamericans i hispans, però amb un plus tecnològic que possibilita una escolarització més personalitzada.


School of One ofereix un reforç en l’àrea de les matemàtiques. Són escoles públiques, però dissenyades per solucionar problemes concrets.


 


7


Cada persona, una història d’aprenentatge.


La fi de l’educació industrialitzada


Alfons Cornella


En el llibre Disrupting class, Clayton M. Christensen explica que l’educació canviarà des de fora. Com en tot sistema, és més fàcil que la innovació es produeixi en la frontera; qualsevol sistema crea uns anticossos que no permeten el canvi des de dins.


El sistema educatiu dominant està basat en l’estandardització. Del sistema estàndard hem de passar a un sistema centrat en l’alumne. Els programes MITx o edX, d’universitats prestigioses, ofereixen cursos gratis a comunitats virtuals d’arreu del món, encara que la relació social que s’aconsegueix presencialment és impossible de substituir. La Khan Academy posa a disposició del públic vídeos curts en els quals s’explica de tot; ara com ara ja s’han descarregat 163 milions de lliçons.


Emergeix tota una indústria de personalització de l’educació: Aplia és una iniciativa de Paul Rommer que pretén ensenyar economia en petites píndoles, i Apex Learning resol el tema de les assignatures optatives que no es poden pagar i les ofereix online.


Les eines, així doncs, hi són, però n’hi ha prou amb això? Necessitem motivació. No és qüestió del què, sinó del com. Aquestes eines han de connectar amb l’interès d’una persona, com exposa Ken Robinson en el seu llibre El elemento. Primer de tot s’ha d’identificar el talent de cadascú per, després, poder-lo desenvolupar.


Edupunk és un moviment amb tres punts: la reacció contra la comercialització de l’ensenyament, l’actitud do-it-yourself i l’aprenentatge individual.


Aprendre fent coses: la revista Make és un fenomen editorial als EUA; Algodoo demostra que amb les mans i la ment es pot construir qualsevol tipus d’experiment, i Buildasound permet comprovar que els nens aprenen d’una manera molt diferent quan es posen a fer coses.


L’educació personalitzada no vol dir aprendre i prou. Redescobrim la figura de l’aprenent i també la del mentor, com es fa en el programa de Rolex, que reuneix una persona consagrada amb una altra d’emergent.


 


8


Aprenentatge P2P


Antonella Broglia


En el llibre El maestro ignorante, Jacques Rancière desenvolupa la teoria que tots podem aprendre de tothom, fins i tot de la persona amb menys formació acadèmica.


P2P University són cursos de nivell postuniversitari en què persones ensenyen una matèria a altres persones. També hi ha plataformes, com ara Skillshare, on pots oferir i demanar classes, ja sigui de brodar o de matemàtiques, que es fan entre particulars amb una webcam. El vídeo s’està convertint en una eina de primer ordre.


Finançament P2P: Vittana, amb presència en cinc països, aplega persones amb diners que financen la formació universitària dels estudiants. Lumni concentra fons d’inversió que ajuden estudiants, els quals, després, tornen el préstec amb una part dels diners que cobren quan treballen; Kiva, d’altra banda, ofereix microcrèdits a petits emprenedors de països en vies de desenvolupament, i ara acaba d’afegir un apartat concebut per finançar estudiants.


Groupon, que ofereix a Internet productes a preus rebaixats si els adquireixen moltes persones, va posar a la venda un curs universitari i va aconseguir que es comprés.


També hi ha estudiants que es paguen la carrera fent d’anunci publicitari circulant per a grans marques que volen aconseguir visibilitat a les universitats.


 


9


Una equació bàsica per a l’educació


Alfons Cornella


Què hauríem de fer?



  1. Igualtat d’oportunitats. Hi ha un munt de talents que poden desaparèixer. Worldreader és una iniciativa sorgida a Barcelona per dur a l’Àfrica lectors Kindle precarregats amb llibres. Ara per ara ja se n’han repartit més de 100.000 unitats, amb el patrocini de persones i empreses.

  2. Educació personalitzada. Es tracta de garantir l’accés a un ampli volum de coneixements gràcies als dispositius digitals.

  3. Educació basada en projectes. 21 foundation és una pel·lícula penjada a Internet que convida a preguntar-se per les coses que passen al món i mirar de resoldre els problemes.

  4. Fer. Cal desenvolupar coneixements més basats a fer coses que a llegir i interpretar.

  5. Impacte social. No s’ha de buscar només un retorn per a l’individu, sinó també per a la comunitat. Tot aprenentatge hauria de tenir un retorn social. 

  6. Nou rol del professor. Només pot educar qui estima: cal estimar els alumnes.

  7. Persones felices. L’objectiu fonamental de l’educació és aconseguir la felicitat, entesa no només en el sentit de passar-s’ho bé, sinó també de trobar el sentit de les coses.


Com se sintetitza tot això?



  • Cal deixar que les escoles experimentin.


 


10


Models de productivitat universitària


Antonella Broglia


Hem de mesurar la productivitat de les universitats, saber quant costa que un bon estudiant en surti amb una llicenciatura. No hi ha una estratègia que ho resolgui tot. Cal tenir en compte cinc factors clau:



  1. No es pot ensenyar a tothom, sinó que cal centrar-se en un grup determinat d’estudiants i de necessitats.

  2. Cal eliminar activitats que no són centrals, com ara l’esport.

  3. L’ensenyament online té un paper essencial.

  4. Cal fer un ús estratègic dels campus satèl·lit.

  5. És imprescindible una mentoria especial per ajudar a aconseguir que l’estudiant es llicenciï.

Impulsa - Fòrum Fundació Príncep de Girona

Copyright © 2019 IMPULSA Fòrum Fundació Princesa de Girona
C. Juli Garreta, 1, 1r E - 17002 Girona (Spain)
Tel. +34 972 410 410 - Fax +34 972 410 400
impulsa@fpdgi.org  /  Avís legal  /  Fundació Princesa de Girona  /  Ús de cookies

Interactiu