És curiós comprovar que l’entorn on t’has criat i en el qual vius afecta allò en què et converteixes, i que fins i tot afecta la societat i els seus valors fonamentals.

A Finlàndia, a causa d’unes condicions de vida extremes, has de saber sortir-te’n i tirar endavant amb uns recursos limitats: planificant, preparant-te per al futur, col·laborant amb els altres i complint allò que promets. Això és així perquè, sobretot en el passat, aquestes condicions naturals feien que la teva vida i la dels altres depenguessin justament de valors com ara la col·laboració i el compliment dels compromisos assumits.

És a dir, col·labores per sobreviure. I diria que són aquests mateixos valors i manera d’actuar els que Europa necessita ara mateix. Europa no en fa prou amb innovacions incrementals; el que convé és centrar-se en innovacions estratègiques que qüestionin tot el sector a escala mundial.

Una organització POT tenir una estratègia si fa coses diferents de les que fan els altres O BÉ si fa el mateix, però d’una manera diferent.

La innovació estratègica reuneix tres característiques fonamentals:

-        té un gran impacte en el mercat, ja que canvia les regles del joc de tot un sector;

-        té importància per als clients (perquè soluciona més eficaçment les seves necessitats);

-        es pot aconseguir només actuant d’una manera diferent de com ho fan tots els altres.

Per crear innovacions estratègiques es necessiten tres elements bàsics:

1) augmentar la qualitat de les idees (pensant a gran escala, somiant; fins i tot fem auditories de somnis amb empreses per comprovar si els seus objectius són prou ambiciosos);

2) reduir l’abast de l’experimentació pràctica (encara que pensis a gran escala, la clau és actuar a petita escala, posar les idees a prova i fer experiments des del principi mateix);

3) i fer tot això juntament amb altres, és a dir, col·laborant-hi: són processos massa complexos per afrontar-los tot sol.

Aquí, la clau és la unió de tots tres components: pensar a gran escala, actuar a petita escala i fer-ho en col·laboració.

I actuar és fonamental. Per poder pensar d’una manera diferent cal que, abans que res, ACTUÏS d’una manera diferent. I és que quan crees alguna cosa nova de veritat —com és el cas de les innovacions estratègiques—, no pots avançar només a còpia de planificar perquè no tens cap informació en la qual puguis basar aquests plans: encara no s’ha fet mai.

Per tant, has de generar aquesta informació mitjançant l’experimentació pràctica amb la teva idea. L’has de provar i veure què funciona i què no. I això també exigeix estar preparat per acceptar que t’has equivocat, per fracassar i per aprendre d’aquest fracàs.

La Universitat Aalto es va fundar el 2010 a partir de la fusió de tres universitats finlandeses, les més importants en el camp de la tecnologia, el disseny i les ciències econòmiques. L’objectiu d’Aalto és formar els alumnes per convertir-los en professionals qualificats que dominin la tècnica de col·laborar entre diferents disciplines i que tinguin una mentalitat emprenedora.

Per tant, és un entorn tant físic com mental concebut per

-        fomentar la col·laboració interdisciplinària;

-        aplicar l’aprenentatge basat en problemes; i

-        construir prototips i fer experiments.

Els factors clau per afavorir la col·laboració i l’experimentació a Design Factory són tres:

-        mantenir una atmosfera informal i relaxada;

-        evitar les jerarquies i la burocràcia; i

-        transmetre la idea que els errors són inevitables i necessaris per aprendre, fins i tot desitjables.

L’element fonamental a l’hora de crear un entorn que inciti a col·laborar i a experimentar amb les idees és que sigui obert i equitatiu i que estigui basat en la confiança. Si demostres confiança, a canvi també rebràs confiança i un comportament responsable.

Formar els alumnes perquè aprenguin a col·laborar, a confiar en les seves pròpies capacitats i a posar en pràctica les seves idees és una combinació que realment els empodera. Els estudiants no volen limitar-se a parlar de les seves idees; el que desitgen és fer-les realitat. I això sí que és una motivació forta.

Però tots sabem que per generar canvis no n’hi ha prou amb somiar. És indispensable traslladar aquests somnis a l’esfera real per mitjà de l’experimentació pràctica. I l’experiència demostra que a vegades cal estimular les persones perquè actuïn d’una altra manera; en cert sentit, donar-los permís perquè adoptin aquesta actitud. James Bond té una llicència molt especial, però nosaltres n’hem creat una altra: la llicència per actuar d’una manera diferent.

Aquesta llicència es basa en la idea que els nostres hàbits de treball i també les nostres vides privades estan farcits de convencions que hem acceptat, encara que no ens agradin, i que poden coartar la nostra creativitat i la nostra capacitat de fer coses. Aquesta llicència, així doncs, autoritza les persones a fer coses que surten de la normalitat per canviar el curs dels esdeveniments sempre que els sembli necessari per crear alguna cosa nova.

És a dir, el que fem és emetre llicències a persones per encoratjar-les a actuar d’una altra manera. A hores d’ara la nostra xarxa de delegats ja suma gairebé 2.000 persones d’arreu del planeta, entre estudiants, polítics, professors i fins i tot l’expresident finlandès.

I ara, per estendre-la també a Espanya, voldria convidar el Príncep Felip i la Princesa Letizia a unir-se a aquesta xarxa de persones amb llicència per actuar d’una manera diferent. Us puc prometre que no atorga superpoders, però sí que pot servir d’estímul per aprofitar les capacitats que ja teniu.

Aquell pensar a gran escala de què parlava abans, la capacitat d’actuar d’una manera diferent i la de saber col·laborar es donen en cada persona individual. No es necessita primer un gran canvi en el conjunt de la societat, sinó que més aviat és al revés: són aquestes accions les que canviaran la societat. És clarament un enfocament que va de baix a dalt. El que vull que us quedi d’aquestes paraules meves és una fórmula molt senzilla: somia, actua i estigues disposat a col·laborar. Segur que en sortiran grans coses.