Compartir qualsevol cosa sense esforç: aquesta és l’essència de Tumblr, una plataforma de microblocs creada el 2007 que ja suma més de cinquanta milions de blocs registrats, superant Wordpress en nombre d’usuaris. David Karp va fundar Tumblr des de la seva habitació, en un apartament de Nova York, a l’edat de vint-i-un anys. Amb onze anys, i després de llegir HTML for Dummies, aquest «nen prodigi d’Internet», com l’ha batejat la premsa especialitzada, va començar a desenvolupar pàgines web per als comerciants dels veïnat. Amb quinze anys va convèncer els seus pares que el deixessin continuar l’educació a casa i aprendre directament del món tecnològic, i amb disset anys, després d’haver treballat com a assessor tecnològic d’Urbanbaby.com, va estalviar prou diners per viure cinc mesos a Tòquio. David Karp representa una generació que ha crescut convivint amb l’ús quotidià de la xarxa, emprenedors precoços que cerquen nous paradigmes basats a utilitzar les xarxes socials i a compartir continguts i recursos.
L’any 2011, després de tenir el segon fill i en plena crisi econòmica, Mar Alarcón va decidir fundar Social Car, el primer operador a Espanya de gestió de lloguer de vehicles entre particulars (P2P carsharing), un model de col·laboració encreuada que ja aplega 2.500 conductors i 650 cotxes arreu del territori espanyol i que està reinventant conceptes molt establerts, com ara les assegurances d’automòbils. Mar Alarcón està convençuda que el futur requereix optimitzar els recursos existents, l’economia social i col·laborativa i l’ús d’energies renovables. També és cofundadora de Social Energy, empresa espanyola especialitzada en energies renovables. Impulsada pel desig de promoure un món més just, aquesta llicenciada en Dret va treballar com a assessora voluntària de l’ONG International Bridges to Justice, va viure a la Xina entre el 2004 i el 2007 i va col·laborar amb Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau i ponent a IMPULSA 2010, en el Grameen Bank de Bangla Desh.
El futur és co- perquè el món és cada vegada més complex i necessitem la col·laboració encreuada entre empreses, sectors i disciplines per trobar solucions als reptes globals. Amb aquest afany, Lotta Hassi participa des de Finlàndia en el projecte co-society, iniciat a Barcelona i consistent en una xarxa que aplega les millors empreses de diferents països per combinar-ne els coneixements i per generar innovació. És experta en l’ús del design thinking fora dels àmbits en què tradicionalment s’ha utilitzat el disseny. Investigadora i consultora del centre de recerca Business, Innovation, Technology (BIT) de l’Aalto University School of Science (Finlàndia), ha estat mentora de tesis i projectes d’estudiants sobre innovació a Finlàndia, als Països Baixos i a Espanya. És sòcia fundadora de SEOS Design Oy, una agència de disseny i desenvolupament de producte que treballa per a importants empreses finlandeses. Actualment prepara el doctorat sobre «Experiments d’iniciativa emprenedora i design thinking com a motors d’innovació» en el grup de recerca MIND de l’Aalto University.
Jean Claude Rodriguez-Ferrera ha fundat quatre empreses, la primera de les quals quan encara era estudiant. Posteriorment va treballar quatre anys amb comunitats indígenes a Guatemala, on va fundar Tesoros Mayas. El 2004 va endegar el projecte més gran que ha impulsat fins ara: les comunitats autofinançades (CAF). Gràcies a aquesta iniciativa, ha estat escollit emprenedor social d’Ashoka Internacional i ha guanyat diversos premis internacionals, com ara el CYEA, que reconeix el millor emprenedor creatiu del món. Les CAF són comunitats en què els socis es presten microcrèdits que serveixen per cobrir necessitats econòmiques petites però indispensables. Rodríguez-Ferrara és llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor en Microfinances. Ha exercit com a professor en diferents universitats d’arreu del món i és autor del llibre Economía mundial y desarrollo i coautor de La otra microfinanza.
