En la preparació dels futurs astronautes, la primera lliçó, i la més important de totes, és que cal col·laborar i ajudar-se els uns als altres, ja que s’han de superar obstacles molt complicats.

Per això, al centre de formació espacial hi ha moltes proves que estan basades en la col·laboració, i només aconsegueixen graduar-se els candidats que han estat capaços de fer un exercici de col·laboració constant.

Quan ja participen en una missió espacial, els astronautes necessiten col·laborar per tenir explorat cada petit detall de la nau. A més, un equip complementari s’encarrega de seguir en tot moment els seus moviments i operacions des del centre de control, a la Terra.

No hi ha en tot el món un exemple millor de cooperació internacional que el dels astronautes de diversos països que participen en missions espacials, perquè de la col·laboració en depèn la supervivència.

També les sortides espacials i les tasques extravehiculars es fan sempre amb la col·laboració de com a mínim tres persones que s’ajuden en tot moment. Una d’aquestes persones fa de "coreògraf" de tots els moviments dels dos astronautes que surten de la nau.

El fet d’estar tan estretament vinculats i de dependre tant l’un de l’altre durant la missió espacial fa que, un cop s’acaba aquesta, la col·laboració es mantingui com una acció instintiva.

La Commercial Spaceflight Association, que ara presideixo, està formada per moltes empreses competidores que treballen amb l’objectiu comú d’obrir un mercat per al desenvolupament tècnic i del turisme espacial. Encara que són competidors, tots s’han ajuntat en una federació perquè allò que ens uneix són els reptes als quals hem de fer front conjuntament.

M’agradaria acabar la meva intervenció amb aquesta citació de Theodore Roosevelt, inclosa en el meu «llibre blau» de preparació com a astronauta:

«No és el crític el que compta, el que assenyala el fort quan s’entrebanca, o el que diu que qui ha fet una cosa la podria haver fet millor. El mèrit és de l’home que lluita a l’arena, que s’embruta la cara de pols, suor i sang, que lluita amb coratge; del que s’equivoca i falla una vegada i una altra, perquè no hi ha esforç sense errors i sense mancances, però que, tot i així, s’esforça a fer les coses; del que coneix l’entusiasme i la passió autèntics i s’entrega a una causa justa; del que en el millor dels casos acabarà coneixent el triomf de l’èxit i en el pitjor, si fracassa, almenys fracassarà havent demostrat la seva audàcia, de manera que el seu lloc mai no serà al costat d’aquelles ànimes fredes i tímides que no coneixen ni la victòria ni la derrota.»

Theodore Roosevelt