Aquest projecte va començar a l'escola, amb programes de voluntariat i de recollida de diners per a causes socials.

Després de sentir-me impotent per evitar que algun nen pogués morir pel fet de no accedir a l'aigua potable, vaig iniciar aquest projecte.

Al cap d’un any ja havia aconseguit reunir el suport necessari per construir un pou en una escola d’Uganda, que dos anys més tard vaig poder visitar personalment i així comprovar l'impacte que tenia en aquelles comunitats.

Actualment la Ryan’s Well Foundation ha ajudat a construir més de 700 pous i 900 latrines que han permès millorar les condicions de salubritat d’unes 745.000 persones.

A més, formem terceres persones sobre la gestió eficient de l'aigua perquè multipliquin els coneixements de les comunitats on instal·lem pous.

El projecte va anar agafant dimensió, i com més gran em faig més sentit li veig.

No s'hi val a dir "jo només sóc un nen", "jo només sóc un jove", "jo només sóc un mestre"... La nostra capacitat no és limitada. Tots els inicis són bons, i en col·laboració amb d'altres persones tots som capaços de fer arribar la nostra ajuda molt lluny.

No sóc cap superheroi. Podem fer coses extraordinàries sent normals.

Val la pena fer voluntariat, sense deixar de banda qualsevol altre interès que poguem tenir a la vida. Només cal ser conscients quan trobem una passió: lluitar per ella, fer que ens faci feliços i mirar de tenir un impacte en altres persones.