Els meus pares van haver d'emigrar de la Xina i treballar molt dur perquè el meu germà i jo tinguéssim un futur.

Treballaven sempre d'un restaurant xinès a un altre, i ens movíem d'una habitació petita a una altra.

La meva mare va arribar a dormir durant uns mesos a la banyera perquè nosaltres tinguéssim espai per estudiar.

Agraeixo molt que la meva infància i adolescència passessin en un restaurant xinès, perquè em va ensenyar moltes coses: a ser persona, i a tenir presents els valors de l'esforç, la constància, el sacrifici i la unitat familiar.

Els meus pares van voler un futur diferent per nosaltres. Aprofitava el temps lliure per estudiar idiomes, perquè em motivava molt poder canviar el meu futur.

Als 18 anys vaig dir que volia estudiar, perquè volia volar, i l'educació em permetia volar!

Vaig tenir molta sort. Després d'estudiar a la UPF, la Fundació Joan Riera Gubau em va donar l'oportunitat d'anar a Harvard amb una beca. Un cop acabats els estudis, no em convencia fer carrera acadèmica.

Vaig rebutjar l'oportunitat de treballar per una gran consultora perquè jo volia tirar endavant el meu propi projecte. Quan ho van saber, els meus pares van tenir un disgust, i fins i tot em van demanar que marxés de casa. Sortosament, vaig obtenir un premi de 20.000 euros i vaig recuperar la confiança dels meus pares.

Sóc jove, tinc molta ingenuïtat, com que no he fet res, crec que tot és possible. I vaig decidir muntar la meva pròpia empresa.

Les vendes són lentes, però penso que ningú fa diners al començament. Em finanço fent de traductora i professora de xinès.

El principal obstacle del meu projecte és el deute moral amb la meva família.

Sé que vaig pel bon camí. Em sento a gust amb el meu projecte. No em sap greu.

Els joves ens podem permetre equivocar-nos. No tinc por al fracàs perquè es la mare de l'èxit.

Emprendre el teu propi projecte és el millor màster que pots fer a la vida.

Ara dormo entre els llibres!!!!