Jo sóc un indignat educatiu. Crec que el que estem fent amb la joventut és indecent; podem solucionar-ho, l’excusa que no hi ha diners no val.

A partir del 4% del PIB invertit, en educació la diferència no està en la inversió sinó en la gestió de la inversió. La gestió ve en la intel·ligència pràctica, aquella que és capaç de resoldre els problemes pràctics.

Anem cap a un món globalitzat, sustentat en altes tecnologies, competitiu a nivell mundial, amb moltíssimes oportunitats per a aquells que vulguin aprofitar-les, però amb molts problemes per a aquells que quedin enrere.

Les riqueses de les nacions no són les matèries primeres ni les indústries; és el talent. La nostra nova frontera educativa és originar talent a les noves societats, una intel·ligència triomfal, que doni solucions amb la tenacitat suficient. Hem d’entendre que el talent està al final de l’educació, no al principi. La neurociència està portant a terme  moltes investigacions i podem aplicar-les a l’educació.

Cada vegada que aprenem es produeix un canvi genètic. El debat de si venim dotats o no per al talent o per a l’aprenentatge és fals i és vell. La idea que tenen els nens d’allò que és la intel·ligència, si es neix amb ella o s’adquireix, determina l’enfocament general que ells tenen del fenomen educatiu.

Hi ha dos tipus d’informació que els professors han de transmetre. La instrucció és el coneixement acadèmic que han d’aprendre. I  llavors hi ha els hàbits emocionals, intel·lectuals, socials, que permetran al nen afrontar les situacions a la vida. L’enteniment i el cor han d’anar junts. Hem de promoure uns sentiments útils, unes accions constructives per part dels joves, que sàpiguen regular la seva conducta. Això no és una utopia.

Com es pot generar aquest mecanisme generador de sentiments:

1. La il·lusió depèn d’un sistema de creences sobre el món i sobre si el futur és modificable o no, sobre el concepte de possibilitat. Si els nens creuen que no servirà de res el que fan, es tornaran apàtics. Caldria transmetre’ls que tot és possible.

2. Fomentar la consciència de la competència dels nens per encarar-se a la realitat.  Que es reconegui un nou dret infantil: l’experiència de l’èxit merescut, perquè és tan fantàstica que voldran repetir-la. I si fracassen i no se senten bé, la tasca és dels pedagogs per reconduir la situació.

3. Necessitem configurar memòries amb xarxes molt ràpides per oferir un context creatiu.

 Apart dels talents individuals, cal treballar amb el talent de la col·lectivitat. La intel·ligència de la societat és la seva capacitat de crear capital social. I d’aquí podem desenvolupar el nostre talent individual.