Fa uns 22 anys, com a universitària, em preocupava com als Estats Units, que aspira a ser una societat amb oportunitats per a tots, l’entorn on naixies marcava les teves perspectives educatives.

15 milions de nens, en situació de pobresa, no tenen accés a la universitat. En la banda alta de l’economia, en canvi, el 80% dels estudiants tenen la possibilitat de graduar-se.

Se suposava que la meva generació era la generació del jo, però no pensàvem que aquesta etiqueta es correspongués amb les nostres inquietuds. Estàvem molt lluny de treballar per a bancs d’inversió i consultories i per accedir a Wall Street i fer molts diners.

El meu desig, amb la ingenuïtat d’una jove universitària, era que tot el món pogués accedir a l’educació. Inspirats pel Cos de pau, creat per Kennedy a partir de cinc persones, vam emprendre un projecte per formar 500 professors procedents dels grans campus universitaris del país, que estenguessin un missatge de canvi transformador. Aquest va ser l’inici de Teach for America.

L’objectiu era canviar la definició d’allò que significa ensenyar. Molts dels nostres professors, al llarg dels anys, han comprovat que els nens en situació de pobresa també poden sortir endavant, també se’ls pot oferir una educació que els permeti transformar la seva vida. Només cal canviar la forma com estan configurades les escoles.

A Washington, Teach for America va col·laborar en un projecte promogut per l’alcalde per millorar els mals resultats dels alumnes. Es van canviar moltes coses del sistema simplement perquè mai es va pensar que fos impossible canviar-les. Per exemple, es va establir un nou contracte laboral que va eliminar un professorat funcionarial i va impulsar uns honoraris segons els resultats dels alumnes.

Ara estem treballant a tot el món, amb emprenedors socials que s’han decidit a canalitzar la seva energia per aconseguir un sistema educatiu transformador. A Espanya, Teach for All està col·laborant amb Javier Roble en l’interessant projecte “Empieza por educar”.

Això han estat els últims vint anys. Quan contemplo els propers vint anys, penso en moviments imparables que permetin l’accés  a una bona educació per a tothom.

1. Per a aquells de vosaltres que penseu com garantir les oportunitats educatives per a tots els estudiants, hem de pensar que aquest és un problema que es pot resoldre. Comunitats senceres aconsegueixen canvis impressionants. El canvi transformador per als nens dependrà d’un líder important, el mestre, que es comprometi, amb els pares, que ajudi els nens a aconseguir el seu objectiu educatiu.

2. El món us necessita, als joves, abans que adquiriu molta experiència. És més important el talent, la passió i la determinació de la gent jove. Us animo que canalitzeu la vostra energia per resoldre els problemes del món. Són problemes difícils, que requereixen temps, així que espero que comenceu aviat.