Vaig començar el 2005 i vaig pensar què era el que realment volia fer. Era necessari pensar en gran. Vaig intentar descobrir què és el que estava en aquest encreuament entre la tecnologia i la resolució de problemes reals.
El càncer, per exemple, és un repte important per a la societat. El càncer ve d’una mutació genètica, però també pot no produir-se per una mutació genètica. Aleshores se’ns planteja un desafiament. La manera com es reprodueixen les cèl·lules condueix a un tumor. A vegades, els tumors es creen i desapareixen i a vegades comencen a créixer i envaeixen tot el cos. El càncer deixa anar cèl·lules molt aviat i després fa de mecanisme de selecció i intenta eliminar les cèl·lules més agressives. Amb el doctor Massagué estem treballant amb nous fàrmacs per alterar aquest procés biològic.
Una altra de les meves passions és la sostenibilitat i les noves fonts d’energia. A través de l’experiència de l’etanol, volem redissenyar el món del combustible, per tal que sigui barat i orgànic. Busquem el millor camí cap als hidrocarburs. No obstant això, encara és un enfocament limitat, perquè si utilitzes sucre, aquest és limitat. Què és il·limitat, aleshores? El sol. Com podem captar-ne l’energia? Els arbres capten molt bé la llum, mitjançant la fotosíntesi. Amb les eines de l’enginyeria genètica utilitzem la llum del sol i les aigües negres per aconseguir combustible. Actualment tenim una planta de mitja hectàrea funcionant al sud de Texas. Estem preparant una planta de mil hectàrees a Nou Mèxic per produir quasi 70 milions de litres de combustible a l’any. I pot créixer. Només hem de decidir on parem. És una instal·lació que es pot posar en qualsevol lloc on coincideixin sol i aigua.
Explorar allò possible. En base al que sabem, podem agafar informació d’aquí i d’allà. Ens preocupa també la nutrició mundial. 800 milions de persones passen gana. Al 2050 es preveu que 3,5 milions de 9,5 milions d’habitants a la Terra passin gana. Podem aprofitar els nostres coneixements per facilitar el menjar a la gent? Si poguéssim crear uns nutrients purs sense dependre de l’aigua potable ni de la terra conreable, i fer-ho a cost baix, què passaria? El 70% de l’aigua va a la agricultura. Si podem canviar la cadena de l’alimentació, podem canviar el món. Nutricultura que uneix CO2 i aigua no potable per crear els nutrients essencials que necessita l’ésser humà. Els components dels àpats requereixen molta energia i ara podem crear nutrients amb menys energia. Estem començant aquest programa a Etiòpia.