Fa set anys vaig anar de viatge de turisme a l’Índia i va acabar essent una aventura vital. Abans treballava com a periodista econòmic a Barcelona. La realitat que vaig veure a Bombai em va impactar. Hi ha 20 milions d’habitants que viuen sota el llindar de la pobresa. I la pobresa segueix creixent perquè cada dia entren a Bombai 900 persones procedents de les zones del voltant. L’Índia financera, esplendorosa, paradoxalment acumula pobresa dia a dia.

Davant de qualsevol realitat social que no ens agradi, hem de lluitar per arreglar-la. Estem acostumats a queixar-nos del món, a criticar-lo, i si pensem que volem canviar-lo, hem de començar per nosaltres mateixos.

Amb aquest impacte i aquest sentiment, vaig entrar en contacte amb un orfenat on hi havia 40 nens amb passats esfereïdors i amb gestió financera difícil, que fa que molts d’aquests centres hagin d’acabar tancant les portes.

Quan vaig muntar l’organització Sonrisas de Bombay no vaig pensar que fos un heroi, sinó que feia exercici de la humanitat, que és el que ha d’aportar justícia al món.

La il·lusió va ser la que en aquell moment em va donar energia per transformar la realitat social que no m’agradava. No venia del sector no lucratiu ni del sector de cooperació per al desenvolupament, ni tenia coneixements de recursos humans, ni de gestió econòmica, etc. i m’he estat formant amb cursos i màsters. Perquè la il·lusió és l’ànima que ens empeny a donar una forma més educativa i més professional al nostre cos.

En aquest moment, Sonrisas de Bombay ha ajudat a més de 6.000 beneficiaris, i s’està implantant el pla estratègic de cara al 2015. Hem aconseguit que unes 50 persones de les guarderies que gestionem tinguin més autoestima i siguin capaces d’exercir el seu rol de lideratge en la comunitat. La il·lusió també ha fet que els familiars participin en el procés educatiu. S’ha creat una sèrie de cooperatives amb les dones de la comunitat perquè puguin ser autosuficients, sense la intervenció de l’organització. Hem involucrat a funcionàries i dones que treballen a 900 escoles municipals per optimitzar el sistema educatiu. També hem estat el motor que ha fet que aquells primers beneficiaris de fa set anys continuïn amb els seus estudis, fins i tot universitaris, i haguem pogut trencar el cercle de la pobresa que els deparava el seu destí.

Què hem fet avui per millorar el món en el qual vivim? Igual que penso que el món de les ongs s’ha d’empresarialitzar, el sector empresarial també s’ha de fer més social, i la crisi és una bona oportunitat per plantejar quina és aquesta missió. El món no deixa de ser un jardí, per tant, si volem un jardí bonic, som nosaltres que hem de plantar les flors.