Molt bon vespre a tothom. Arribem al final d’un dia intens, estimulant, ple d’informació i d’ingredients per a la reflexió, per a l’aprenentatge; per avançar, en definitiva. Us parlo en aquests moments amb la gran satisfacció de sentir que la jornada ha estat —i serà— útil i profitosa. Contagiat, segur que com tots vosaltres, dels valors i de la capacitat transformadora presents en cada instant del programa del Fòrum IMPULSA d’enguany.

Permeteu-me que en iniciar aquestes paraules agraeixi, en el meu nom i en el de la Princesa, a la societat civil de totes les comarques gironines i també a les seves autoritats, el suport que des dels seus inicis han donat a la Fundació i, especialment, a la celebració del Fòrum que ara clausurem.

La Fundació vol que les comarques de Girona siguin reconegudes per la seva dedicació als joves. Per ser el territori d’inici i de referència de projectes que contribueixin, com ho fan el Fòrum i els Premis, a explicar a la nostra joventut l’esperit que ens mou. Aquest any, centenars de joves de tot Espanya han comprovat el caràcter únic d’aquesta ciutat: estic segur que no l’oblidaran i que serà, per a ells, el referent d’aquest esperit que espero que els hagi captivat i contagiat.

La presència en la nostra Fundació de patrons de diferents racons de la nostra geografia ens permet d’estendre l’acció des de Girona a la resta de Catalunya i d’Espanya. A tots ells, els agraïm profundament el seu compromís amb el present i amb el futur de la Fundació, així com el seu suport i col·laboració, juntament amb els membres del nostre Consell Assessor, en les presentacions que hem tingut ocasió de celebrar a Sevilla, Saragossa, Bilbao i Madrid.

I he de dir-vos, molt satisfet, que hem trobat en totes aquestes ciutats una sintonia plena amb els nostres objectius i un gran afecte i interès per la FPdGi. La seva complicitat amb els nostres propòsits i el respecte per una institució com la nostra, les senyes d’identitat de la qual s’enfonsen en les arrels d’aquesta terra, constitueixen un motiu de legítim orgull que ens anima en el nostre afany per seguir avançant en aquest projecte integrador.

Avui hem comprovat en el Fòrum que els somnis poden convertir-se en realitat i que podem crear futur amb la il·lusió com a arma fonamental. Ens han acompanyat persones que ho han fet, i ens han explicat com ho han fet, cadascuna en un lloc diferent del planeta i en un entorn professional i vital diferent. Experts de primer nivell han volgut compartir amb nosaltres el seu coneixement, donant contingut i context a cadascun dels quatre elements clau del nostre Fòrum i posant de manifest que si aprofitem bé les circumstàncies de cada moment i combinem amb intel·ligència sentiment, imaginació i esforç, el progrés és a les nostres mans.

Aquest matí dèiem que a la FPdGi creiem fermament en el valor de compartir: quatre parelles de joves i no tan joves ho han fet avui aquí, compartir i conversar com moltes més parelles durant els mesos previs al Fòrum. L’audàcia i l’experiència unides per al canvi. Les paraules de Mireia Seguí, estudiant de la Universitat de Girona, ens han confirmat el valor d’aquesta unió. Les idees sorgides d’aquestes trobades marcaran, sense cap mena de dubte, els valors d’IMPULSA, que des de la Fundació ens proposem de portar fins allà on puguem arribar.

Com a colofó de cada bloc, l’emoció de comprovar com un jove podia descriure’ns il·lusionat un projecte que ja està en marxa, resultat de la constància, la voluntat i l’esforç. A l’Índia, a Alemanya, a Barcelona o a Massachusetts.

Tantes idees, incloses totes en una síntesi visual que ens permet també ordenar el nostre pensament. Tants moments d’interacció que espero que ens permetin a tots, joves i no tan joves, tornar carregats d’idees, de projectes, de preguntes i, per què no?, també d’algunes respostes.

De la mateixa manera, espero que els empresaris, acadèmics, professionals, educadors, científics i servidors públics presents hàgiu gaudit —i us quedi empremta— de l’energia transformadora que els nostres joves us hagin transmès. Us necessiten: ajudem-los a encarrilar i orientar aquesta energia perquè desenvolupin tot el seu potencial.

En un moment del matí, la Princesa i jo hem visitat els tallers paral·lels, per ser testimonis també de l’energia amb què, en un temps rècord, tants adolescents demostraven la seva creativitat i capacitat d’innovació per aconseguir construir un robot. Tot un repte que han acomplert d’una manera impressionant. Ens hem acostat igualment a l’espai en què nens i nenes, més joves en aquest cas, feien servir la seva imaginació per dissenyar l’escola que els agradaria en el futur. Les seves conclusions ens sorprendran a tots. 

Ja a la tarda, els instruments de vent i una veu joveníssima ens han transportat amb emoció a un món de sensacions especials, i finalment hem estat testimonis d’un espectacle original, diferent i amb força, que ens ha acompanyat en el comiat de l’IMPULSA 2011: veu i teatre s’han fos en un moment únic.

Gràcies a tots de tot cor: als ponents, participants i artistes que ens heu fet sentir que avui hem viscut un dia especial, inoblidable. Un dia construït des de fa molts mesos per un equip motivat, unit i mogut sobretot per la il·lusió: d’actuar, d’ajudar a construir futur.

Senyores i senyors,

L’activitat pròpia de la Fundació, el Fòrum i els Premis IMPULSA constitueixen tres espais que es retroalimenten. I sempre amb els joves com a protagonistes.

En aquests temps difícils, especialment per a la joventut, els Premis IMPULSA volen aportar, amb tota humilitat però també amb gran convenciment, suport als joves amb inquietuds que busquen, amb esforç i treball, el seu propi camí. Van néixer ara fa un any, juntament amb el primer Fòrum, amb el propòsit de promoure, facilitar i fomentar la iniciativa de joves creatius i agosarats que assumeixen riscos i aporten valor a la seva feina, entenent que els fracassos són, alhora, oportunitats. Joves preocupats també per les repercussions en el nostre entorn de tot allò que fan.

Els premiats de l’any passat són per a la FPdGi portaveus de l’opinió de molts joves. Un d’ells ens ha explicat fa pocs minuts què ha significat per al seu projecte professional el premi que va rebre en l’edició anterior. I és una alegria immensa comprovar que durant l’any passat tots ells han recollit, cadascú en el seu àmbit, importants fruits, resultat del seu esforç i dedicació. Gràcies per compartir amb la Fundació els vostres progressos.

Com sabeu, els Premis IMPULSA reconeixen també la tasca d’una entitat que concentra esforços i recursos en el col·lectiu de la joventut, com ho fa la nostra Fundació. En aquesta edició, el Premi per a una Entitat ha estat atorgat a la Fundació Balia, que dedica la seva activitat a la Comunitat de Madrid a nens i joves procedents d’entorns desafavorits i en risc d’exclusió social, treballant en temes tan fonamentals com ara el fracàs escolar, l’educació en valors, la inclusió social i la prevenció de la violència.

Romain Quidant va deixar el seu Dijon natal per desenvolupar al nostre país la seva impressionant tasca investigadora. Interdisciplinaris i punters, els seus desenvolupaments per al diagnòstic precoç i el tractament mínimament invasiu de certs tipus de càncer a partir de nanopartícules d’or van impressionar el jurat del Premi de Ciència i Acadèmia.

Malgrat haver començat els seus estudis a la Facultat de Medicina, Borja Bagunyà, tal com heu pogut escoltar, ha perseguit la seva vocació literària des de sempre. Esperem que el nostre digne mereixedor del Premi IMPULSA de Cultura i Esport ens regali moltes pàgines en el futur i que la seva obra arribi, a través de la traducció, a milers de lectors de tot el món.

Marc Bonavia, Premi Empresa, va fundar SITmobile als 24 anys. Els seus estudis de Farmàcia l’havien portat a Holanda, però no va tardar a descobrir que les tecnologies de la comunicació eren la seva veritable vocació. Superant nombrosos obstacles, l’empresa que va fundar amb Enric Solé i el seu permanent suport als joves emprenedors des de l’Associació de Joves Empresaris el converteixen en un model per a molts.

El doctor Pere Barri ha merescut el Premi Social per la seva contribució a la lluita contra l’anomenada malaltia silenciosa d’Àfrica. Gràcies a ell i al seu equip, cada vegada més dones que han sofert ablació i que es troben al nostre país poden accedir gratuïtament a un programa de reconstrucció.

Felicitats a tots cinc. Us desitgem tots els èxits possibles i us convidem a continuar vinculats a la Fundació. Des d’ara, els vostres èxits seran també —amb el vostre permís— una mica els nostres.

Senyores i senyors,

Cap temps no ha estat senzill. I, per descomptat, tampoc no ho és l’actual. Espanya ha de fer front no només a la crisi econòmica, sinó que també ha de donar resposta als canvis generalitzats i diversos que tenen lloc al nostre món. Uns canvis que afecten el nostre entorn natural, la societat, l’esperança de vida, la tecnologia, el transport... Canvis profunds i sovint imprevistos.

Vivim en una societat en què l’abundància i la qualitat dels recursos tecnològics i humans coexisteixen sovint amb la inseguretat econòmica, la precarietat o la manca d’equitat. I actualment un nombre molt important de joves no poden accedir a un lloc de treball. No podem acceptar que la desesperança s’instal·li dins seu, ni que es vegin o se sentin exclosos materialment, socialment o emocionalment. Per ells en l’aspecte personal, i pel futur d’Espanya.

Junts hem de buscar solucions als nostres problemes, més enllà del desencant o el desànim, per tal de projectar de nou el nostre país cap al futur amb força, seguretat i confiança.

Al mes d’octubre de l’any passat vaig parlar a Astúries sobre el fet que els temps de crisi ens obligaven a «redefinir projectes i maneres de viure». Vaig animar a donar «un major vigor i impuls a la nostra vida pública», renovant comportaments i canviant actituds; enfortint, al capdavall, les nostres institucions «perquè a través seu és com es poden i s’han d’articular les solucions que esperen els ciutadans». També vaig demanar de «buscar la moderació on hi hagi hagut excessos; ètica on hi hagi hagut abusos, i actuar així amb realisme, coratge i rigor a partir de la integritat, l’esforç i la cultura de la feina ben feta».  

Tot això suposa un repte enorme. I estic segur que coincidireu amb mi que, per afrontar-lo amb èxit, Espanya necessita tots i cadascun dels seus ciutadans. No ha de quedar-ne ningú al marge. No són moments per a la divisió, sinó per integrar i sumar esforços.

Senyores i senyors,

Vull dedicar les meves darreres paraules específicament als més de 500 joves que sou al Fòrum. Avui hem escoltat aquí que el futur serà global. No ho dubta ningú. Que els joves d’avui s’han de preocupar pel món tant com pel seu entorn més immediat.

Les ciutats i els països seran competitius en la mesura que els seus ciutadans ho siguin. Girona serà global si ho són els seus joves. Cada nou idioma que els joves aprenguin els obrirà les portes a una nova manera de pensar, a una nova cultura i a una nova manera de veure el món. Els farà més globals i, per tant, seran més competitius i estaran més preparats per al futur. L’excel·lència o el reconeixement en el vostre camp o activitat és important, molt; però encara ho és més la manera positiva, l’actitud amb què afronteu la vostra vida, professional i personal. Aquesta és la vostra responsabilitat.

Els joves que heu volgut venir al Fòrum ho heu fet perquè teniu inquietuds i aspiracions. Perquè voleu aprendre, conèixer, compartir, dialogar. Esteu lluny de la passivitat o el conformisme. Per tot això, deixeu-me dir-vos que la vostra presència i compromís avui aquí és una raó per a l’optimisme i un motiu per a l’esperança.

Venir a Girona a aquest Auditori revela en vosaltres una actitud positiva, oberta, receptiva; un esperit constructiu. Encara que pot ésser en altres ocasions també crític, i de vegades molt crític. Formeu part d’una poderosa generació de joves disposats a assumir les seves responsabilitats, el seu rol social, el seu lloc a l’escenari, disposats a obrir-vos camí en la vida per vosaltres mateixos, però amb el valor de la solidaritat incorporat al vostre patrimoni.

Avui hem vist aquí joves espanyols parlar i brillar juntament amb joves d’altres països. Hem comprovat, un dia més, que tenim joves preparats i de ments brillants. Destaquen per la seva inquietud, per la seva capacitat d’adaptació, pel seu esforç per assolir les fites personals i el seu desig de ser útils, profitosos per a l’avanç social de tots en llibertat i democràcia.

Espero que el Fòrum hagi estat a l’altura de les vostres expectatives. Us desitjo que torneu plens d’energia a casa, al centre educatiu, a la universitat, a la vostra feina o a l’empresa, inspirats pels testimonis que heu escoltat, amb una visió més àmplia i oberta de la realitat amb la qual us heu d’enfrontar. Que us sentiu satisfets amb la vostra participació i aportació. Que l’exemple dels nostres premiats hagi estimulat la vostra iniciativa i us provoqui aquella pregunta de… per què no jo?

Però, per damunt de tot, confio que el Fòrum us hagi servit per convèncer-vos —i perquè convenceu els vostres amics i companys— que en els temps que vénen és necessària una nova mentalitat, un esperit actiu i una actitud emprenedora que, units a la il·lusió i a una bona preparació, us impulsin en la vostra vida. En benefici vostre i en el de tota Espanya.

Tots vosaltres formeu part, des d’avui, del que a la Fundació ens agrada denominar «generació IMPULSA». Amb la vostra complicitat i el vostre suport, aquesta generació creixerà dia a dia, amb cada activitat, amb cada Fòrum, amb cada Premi. Amb la vostra complicitat, la generació IMPULSA transformarà el món.

Moltes gràcies a tothom.